EN DAVID I LA CARTA D'AMOR NÚMERO 1
En David s’ha passat tot l’estiu treballant al
xiringuito de la platja de la Boadella. Està tip de sol i noies en bikini. Mai
hauria cregut que diria això: quin noi de 22 anys pot estar cansat d’una cosa
semblant?.... Doncs, mira en David se li ha fet llarg l’estiu, fins ara. Als
vespres toca el saxo en club nocturn de Platja d’Aro i entre tot fa uns
calerons per pagar-se la carrera que està estudiant.
Ja tenia ganes de que s’acabés l’estiu, fins
que fa uns dies va veure arribar al capvespre una noia amb un vestit de flors.
Cada dia, a la mateixa hora i amb el mateix vestit repeteix el que sembla una
cerimònia que el deixa fascinat. Té un aura de misteri... Espera amb
impaciència que sigui l’hora de plegar perquè arribi ella. Se la mira, primer
per la cua de l’ull però després ja de manera descarada. De fet, ella ni s’hi
fixa, ni tan sols se’l mira...
Aquesta noia el té ben seduït. És bonica i té
una cabellera arrissada del mateix color del sol quan es pon. El seu cos és
ferm i perfecte tot ell de dalt a baix, però el que més el trasbalsa és la
delicadesa dels seus moviments, la gràcia que té entrant a l’aigua i l’elegància
com neda. Sempre ve sola i s’hi està poca estona. En David no és vergonyós però
aquesta noia l’intimida i no s’atreveix a acostar-s’hi, només l’observa.
Però avui s’ha decidit perquè demà ja plega i
li ha fet una carta... D’amor? No n’està segur... Però li deixarà damunt les
pedres on sempre deixa la bossa, moments abans que arribi... I esperarà la seva
reacció:
"Platja de la Boadella, 30 d’agost de 2012.
Per la noia del vestit de flors,
Sóc el noi del xiringuito de la platja on cada capvespre véns a
banyar-te. Després d’un estiu envoltat de noies al sol només una m’ha
enlluernat...tu.
T’he descobert fa dues setmanes. Et veig arribar cap al tard, poc abans
de plegar. Observo el balanceig dels teus malucs mentre camines. T’atures
mandrosa i deixes la teva bossa damunt de les mateixes pedres. Amb un
petit gest et descalces i camines per la sorra. T ’acostes a l’aigua, hi poses
un peu i després l’altre. De lluny puc percebre com t’estremeixes de fred i
m’imagino com els teus pits s’endureixen. A poc a poc et descordes el primer
botó, el segon i després el tercer...Jo aguanto la respiració i el moment se’m fa
etern fins que et despulles i llences el vestit a la sorra. Aixeques els braços
enlaire i em quedo pres del el teu clatell. Un bes t’hi tatuaria amb els meus
llavis ardents... Amb un moviment suau , bellugues el cap i et desfàs els
cabells. Al vent s’esvaloten i es tornen rojos amb el sol del capvespre. Tot és
foc i jo em cremo...
Sense pressa entres a l’aigua,
tan lentament, gairebé com si ho fessis a posta perquè jo pugui contemplar el
teu cos exuberant. L’aigua et cobreix primer els turmells, després les cames,
les cuixes dures i esveltes fins arribar al bikini. És tan petit que tapa just
el poc que em queda per descobrir i alhora tan captivador. Un món mel·liflu de
plaer... Continues entrant a l’aigua i quan t’arriba a la panxa t’arronses i
rius tota sola. Però no t’atures i quan el mar et frega el pit, t’hi llences de
cap... Tardes una estona a sortir i jo ja estic patint desitjós per haver-te de
venir a socórrer. Uns moments sota l’aigua i surts satisfeta, surant per damunt
les ones. Nedes amb elegància fins a la boia i no cal ser un gran entès per
adonar-se que ets una excel·lent nedadora. Segur que un cos tan bonic només el
pot haver modelat l’aigua...
Després dels teus deu minuts de natació tornes graciosament cap a la
platja. Surts talment com una deessa de l’Olimp
i el sol et cobreix d’or... Reculls el teu vestit i t’acostes a la bossa
tota tu regalimant aigua. En treus una tovallola blava i t’eixugues la cara.
Qui pogués ser gota per recórrer el contorn del teu coll, baixar pels teus pits
i perdre’s en el teu melic... T’emboliques amb la tovallola i tremoles de fred.
A mi me’n sobra d’escalfor i no es deu al sol que porto acumulat de dos mesos
de platja... Voldria venir i abraçar-te per la cintura i llepar-te la sal del
teu coll . T’asseus i et reculls les cames entre els braços. És en aquest
moment quan cada dia busco el coratge per acostar-me a tu i dir-te com de
captivat em tens. Però mai ho aconsegueixo. Rendit miro com t’aixeques i et
vesteixes, agafes la bossa i marxes... I envejo la platja perquè ella t’ha
pogut acariciar i jo no.
Avui és el meu últim dia i no puc
anar-me’n sense dir-te el què em fas sentir. Per això et deixo aquesta carta
damunt les pedres on sempre deixes la bossa i quan l’hagis llegida, si sóc
mereixedor de la teva companyia, t’estaré esperant al costat del xiringuito.
El teu apassionat admirador.."
Aquesta és la primera d'un seguit de Cartes que aniran venint. Si voleu com reacciona el receptor davant el contingut de la carta, haureu d'esperar a la pròxima remesa...
ResponEliminaTinc ganes de veure com segueix aquesta cadena!! Esperarem a la pròxima remesa! :)
ResponEliminaEl llibre em va permetre escriure una carta d'amor que feia temps que tenia pendent...tens raó, hi ha coses que només es poden transmetre d'aquesta manera. Gràcies a la bona companyia que em va tocar en aquesta fira de Nadal...
ResponElimina