BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més, puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

dimecres, 3 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: LA CONNEXIÓ

LA CONNEXIÓ.- post eleccions- 25 de novembre 2012.

Avui és un dia plujós. Ja de bon matí ha començat a ploure i és la tarda i encara plou. En Pol, el Cargol, està tranquil xatejant per l’ordinador. Té la porta ben segellada i una pizza que fa bona olor. Però de sobte, un tro... i la connexió a Internet a fer punyetes!! ... Sempre igual! Cada cop que trona perd la connexió. Ara haurà de moure’s i buscar un lloc on tingui una millor recepció de wifi. Quina llauna!... Surt i camina.

Al cap d’una estona hi ha centenars de cargols movent-se com ell. Parlen. Alguns es queixen i creuen que haurien de canviar de companyia. N’hi ha que pensen que la seva ofereix poca velocitat i té moltes avaries. En Pol mira al seu voltant i quan veu que són tants aprofita per enfilar-se a una pedra i els crida l’atenció. Proposa fer un referèndum per decidir què volen fer en el futur. Proposa un camí independent. Crear la seva pròpia identitat. Prou d’estar amb una companyia que només vol els seus calers i no els dóna llibertat per fer res.

En Pol s’excita i s’envela. Se sent líder!!... Els altres cargols l’aclamen. Tots criden: In, Inde, Independència!!!

Però ningú s’adona que algú s’acosta. Unes mans humanes els engrapen i els tira dins una galleda. Tots criden, corren. Però el destí és inevitable...

En Pol, El Cargol, de l’esglai queda catatònic. Sembla quasi mort. I no sap ben bé perquè però el descarten i no el tiren a la galleda. Potser per els seus colors poc habituals es pensen que és tòxic...

Quan un raig de sol el desperta, mira al seu voltant. No hi ha ningú. Se’ls han emportat tots? Han marxat els pocs que s’han salvat?...


És dur ser líder!  Quan ja ho veus tot guanyat, unes mans negres s’emporten els vots i els votants. El camí cap a la Independència estarà ple de dificultats....
 (c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina

EN POL, EL CARGOL: ELS DESNONATS

ELS DESNONATS.- desembre 2012

En Pol, el Cargol, dins de la seva closca, es passa el dia a l’ordinador. Hi ha tants problemes al món que a vegades no pot dormir.

Últimament veu gent que no té feina, però a ell fins ara no li ha calgut mai treballar. Veu gent que no té menjar i ha d’anar a un menjador social, per ell al bosc de menjar sempre n’hi ha.

Però si alguna cosa el neguiteja és la gent que han desnonat. Això si que no ho entén... Com es pot viure sense casa?.. I menys ara que ve l’hivern... Pel llom li recórrer un calfred: I si venen els del banc i li volen prendre la casa?... I si li embarguen l’ordinador?...Com ho farà per seguir l’actualitat?...On dormirà? Ell que recordi mai no ha pagat res a cap banc. Només faltaria que li cobressin recàrrec... Es posa nerviós i pateix.

Va a veure en Pep, El Bolet, i tot i que a vegades no hi toca, sovint veu les coses mes clares que ningú. Li explica el què passa i el seu patiment. En Pep es posa a riure: “ No et preocupis home! ... Tu ets el menys indicat per amoïnar-te. A tu la casa et ve incorporada de sèrie!...”

Uf!... Quin descans! .Quina sort que no li puguin prendre la casa. I ell que es pensava que el llimac que havia vist fa una estona era un cargol embargat....



                                                 (c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina

EN POL, EL CARGOL: EN PEP, EL BOLET

EN PEP, EL BOLET.- octubre 2012

En Pol, el Cargol, es passa el dia rumiant que pot fer pel seu País. Com que comença a fer fred s’està hores i hores navegant per Internet. A vegades queda tan saturat d’informació que necessita explicar-ho a algú. Al migdia fa un solet molt agradable i surt a estirar el seu únic peu i passejar.

Fa poc ha descobert sota unes bardisses un bolet, en Pep. En Pep, és un bolet gros, una mica vell i corcat, rondinaire i carregat de romanços. De fet, és una mica tocat ... del bolet.

En Pol  passa moltes hores parlant-hi i li explica l’actualitat que segueix per Internet. Però en Pep, que a vegades sembla que no hi toca, se li ha ficat al barret muntar un exèrcit!... Sí, un exèrcit de bolets per lluitar pel País.

Quan les condicions d’humitat són les adequades en una sola nit poden créixer milers de bolets... En Pep aprofita aquests jovencells per alliçonar-los amb esperit guerrer. Els hi parla de Catalunya i de la nostra història, dels nostres anys de glòria i de les nostres derrotes. Però sobretot, els hi inculca una tossuderia, un afany de superació, unes ganes de lluitar i de no deixar de ser qui som per res ni per ningú.

Però quan els té ben ensenyats, arriba el cap de setmana i el bosc s’omple de caçadors de bolets. Ells prou s’amaguen sota les fulles o es fan els despistats, però... ai!... Que pocs en queden quan arriba el dilluns!... Només en Pep, que sota les bardisses i essent tan vell ningú el vol agafar.

En Pol, que veu per Internet que la febre independentista va creixent entre la gent. Serà pels bolets que es van menjant?....


(c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina

EN POL, EL CARGOL: LA MANIFESTACIÓ

LA MANIFESTACIÓ - setembre 2012.

Ara que en Pol, el Cargol, té clar qui és, se sent molt involucrat amb el camí cap a la independència de Catalunya. No pot deixar de pensar-hi. De fet, cada cop que beu aigua al rierol contempla orgullós la seva estelada.

Diuen que el camí serà lent. Que li diguin a ell.... En Pol sap que és la lentitud, ho porta als gens. Però ell no es desanima: on no arriba caminant hi arriba per Internet... És el que té ser tan modern!

S’assabenta que el dia 11 de setembre es farà una Gran Manifestació al centre de Barcelona. Hi vol anar: Serà la manifestació més gran de la història !! No s’ho pot perdre.

Aquell dia es lleva d’hora, es prepara un entrepà pel viatge i se’n va  a pujar a un dels moltíssims autocars que porten a la manifestació. S’afanya molt, fins i tot es podria dir que corre. Però fa tard... Veu com l’últim autocar se’n va. Crida que l’esperin, però ningú el sent.

Quan torna al bosc mira per Internet l’èxit de la manifestació. Està content, molt content i es deixa emportar pel moment i compra convulsivament unes Vamcats (Vambes amb l'estelada) per Internet.

Al cap d’uns dies quan les rep s’adona que només té un peu! ...Demana que li tornin els diners però no li fan cas...




(c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina






EN POL, EL CARGOL: LA IDENTITAT

LA IDENTITAT.- juliol 2012.

Aquesta és una història molt animal. De fet, és la història d’un cargol català que sent com tot el que l’envolta li afecta de tal manera que el porta a analitzar i interpretar la realitat com si fos un humà.

En Pol, el Cargol, és molt simpàtic i curiós i mai para de pensar. Com tots els de la seva espècie és lent, molt lent,... en  això no té massa res de particular, però la seva lentitud extrema la compensa amb la tecnologia.

Quan va fer un any la seva mare li va regalar un ordinador, avui en dia el jovent sense un ordinador no és res. En Pol ha après ràpidament a dominar Internet i des de llavors es passa hores i hores navegant. “Es relaciona poc” pensa amb un cert neguit la seva mare,  “Ara les relacions han canviat” li recorda el pare.

Des de que va marxar del nucli familiar s’està buscant a sí mateix, no sols a nivell intern, sinó també a nivell extern. Sap que és una mica estrany, el seu aspecte físic difereix una mica de la resta de companys. Sap que és un cargol zebra i això que tingui nom d’un animal d’un continent tan llunyà no l’acaba de convèncer.

Busca informació dels seus orígens, però n’hi ha tanta que va d’un lloc a un altre sense trobar la resposta. Casualment, consultant les pàgines de l’actualitat s’adona que les ratlles de la seva closca podrien ser... SÓN les quatre barres de la senyera! ...  I si s’hi fixa molt... aquella taca que té ben bé al mig podria ser... ÉS l’estel de l’estelada!!

Ara ho té clar! Surt excitat de la closca i crida per tot el bosc:

SÓC UN CARGOL INDEPENDENTISTA!!!



(c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina   

ELS VELLS AMANTS

Hola Anna, ja em tornes a tenir aquí. No ho puc evitar, sense tu, la casa em cau a sobre. Tinc els geranis per regar, si ho veiessis em renyaries,... La cuina està desmanegada i el llit fa dies que no el faig, però és que quan arribo a casa no em trec la feina dels dits, només friso per tornar a l’hospital.

Fa dies que no obres els ulls, però jo sé que em sents. Per això vull parlar amb tu, una estona més... Tinc un pla , que més tard et vull explicar.

Primer et pentino els cabells, et rento la cara i et pinto els llavis com a tu t’agrada portar-los. Continues sent tan bonica, cada dia és com si et tornés a descobrir... Et miro i encara et veig com la noia que em va enamorar, dolça i de somriure etern. Agafo una tovallola humida i et rento. Ressegueixo el teu cos que em sé de memòria... En conec cada racó, cada plec, cada piga, cada turó... He estat tants anys explorant-lo i  perdent-m’hi,... refugiant-m’hi i abeurant-m’hi en aquest oasi. Ens hem estimat tant, nosaltres... Dèiem rient que era la nostra addicció, el nostre esport favorit... Recordes?

Viure amb tu ha estat el millor regal que m’ha fet la vida. M’ho has posat tot tan fàcil.... Els anys han anat caient com gotes per un vidre, lents, harmoniosos i sense pressa... I sense adonar-nos-en hem arribat aquí. Fa tant que estem junts que als meus setanta anys no tinc un record on tu no estiguis al meu costat. Hem viscut molt, moments bons i moments durs , però mai hem defallit, sempre junts... No hem tingut fills malgrat els nostres intents per tenir-ne, però no em sap greu. Tot el nostre amor no s’ha hagut de repartir amb ningú i això ens ha unit més encara.

Estimada Anna, els metges ahir em van dir que la teva malaltia ha arribat al final i que no es pot fer res més. Això em trenca el cor i acaba amb totes les meves esperances de tornar viure com abans.

Jo no et vull veure patir, el meu cor no ho aguantaria. Sé que entre nosaltres n’ havíem parlat i que arribat el moment seríem forts per fer aquest pas. Jo ho faré per tu, com sé que tu ho hauries fet per mi.

Escolta’m... Aquest és el meu pla: d’aquí un moment et desconnectaré els tubs que et mantenen en vida,... si és que d’això se’n pot dir vida.  Però no pateixis, vindré amb tu. Jo, si tu no hi ets, no vull viure...Ningú em trobarà a faltar. Què faria jo sol? ...T’estimo.

Aprofito el canvi de torn de les infermeres. Ara em prenc sencer aquell tub de pastilles que el doctor em va avisar que no em prengués mai més de dues al dia. Espero que facin efecte ràpid... Et desconnecto i m’assec... T’ agafo la mà i marxem junts cap aquest nou viatge, un viatge desconegut ... Camí cap a l’eternitat ... Per sempre, la meva nina i jo.