BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

A partir d'ara el 20 de gener del 2017 serà un altre dia important en la meva vida: la presentació de la primera novel·la. Moltes gràcies a tots els que m'heu acompanyat en aquest moment tan màgic per mi. Us estimo!

dissabte, 6 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: BANYES.

BANYES.- maig 2013.

En Pol, El Cargol, té una amiga. Bé, la Lina és més que una amiga. És la seva nòvia. La Lina és una cargolina primeta i rossa, molt bonica però amb una personalitat una mica...recargolada. De fet, en Pol, no té cap necessitat de tenir novia. La seva naturalesa hermafrodita fa que no li calgui ningú per..., és a dir, estar satisfet. La Lina és més un complement visual.

Aquests dies ha estat tan atabalat amb tot això de la Independència que la té una mica aparcada. Li sap greu i es connecta al Facebook a veure si la troba. Quan veu les fotos que hi ha penjat la Lina li cau fins i tot la barretina!... La Lina està per terra rebolcant-se amb un paio que no identifica, compartint bava!!... Li venen basques... 

Tanca l’ordinador i se’n va al rierol a veure aigua. Es miralla. Li sembla a ell o les banyes li han crescut??...

Després d’una estona es refà i el disgust es torna ràbia. Entra a la closca i es connecta de nou. La Lina està al Facebook. Es barallen, es fan retrets...
-  “Què et dóna ell que no et pugui donar jo?” li demana en Pol ofès.
- “Diversió!! Ets un avorrit! “ es queixa la Lina. “Només estàs per aquesta tonteria de la independència. Se me’n fot la independència!!! Jo vull sortir!! Vull festes!!... Ell em portarà a una macro festa que fan a Lleida que es diu la Cargolada. Serà una Passada!!!” li etziba la Lina.

En Pol queda parat. La Lina té raó. Ell és molt ensopit. Es deixen...

Al cap d’una estona pensa en la macro festa de Lleida. L’any passat hi van anar dos coneguts seus i encara no han tornat. Que estrany...

(c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina

EN POL, EL CARGOL: NADAL EN FAMÍLIA

EL NADAL EN FAMÍLIA.- desembre 2012

En Pol, el Cargol, està dormint ben cargolat dins de la seva closca. El desperta l’arribada d’un missatge a l’ordinador. Obre els ulls, s’estira i aprofita per obrir-lo. És de la mare que li recorda que d’aquí dos dies és Nadal i que ja pot començar a passar. Diu que l’avi ja és a casa:l’any passat va arribar dues setmanes tard... pobre! Això del reuma el fa anar encara més lent....

A en Pol li fa molta mandra el Nadal, no pas pels pares ,no. Però la mare s’entesta a convidar parents llunyans que no coneix i amb alguns no s’hi entén gaire. Què hi farem! Tot sigui per la mare...Esmorza, s’empolaina i marxa.

Després de dos dies caminant arriba a casa dels pares. La mare li frega les banyes amb tendresa com quan era petit. El pare, que s’ha engreixat, només li toca lleugerament la closca, sempre s’han mantingut distants... Han decidit que l’avi ja no pot viure sol i pesa figues en un racó.

S’ofereix per ajudar però la mare no vol,...les dones s’ho volen fer soles. Juga amb els petits que hi ha per allà, sempre se li ha donat bé la canalla. Potser s’hauria de fer monitor d’algun esplai...

Comença a arribar família. D’alguns no se’n recorda ni els noms, però sí d’un que l’any passat va agafar una trompa que va dormir quinze hores seguides. Hi ha una cosina molt guapa que sempre es miren però mai es diuen res. És molt tallat en aquestes situacions.

Es posen a dinar. La taula és plena a vessar, verdura a dojo...La mare s’ho ha treballat molt perquè res surti malament. Tothom parla i menja. A la sobretaula surt el tema de la Independència. No tothom ho veu igual, els parents més llunyans en són bastant reticents. La mare talla la discussió abans la cosa no s’enveli. Els petits diuen els versos apresos a l’escola i canten nadales i surten a fora a jugar. L’ambient esdevé agradable i acollidor.


 I és que el Nadal amb família ja ho té això: fa mandra, però val la pena i mai et falla. En la família tot hi cap i s’accepten les maneres de ser de tots, encara que siguem tan diferents. 








                                             (c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina