BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

A partir d'ara el 20 de gener del 2017 serà un altre dia important en la meva vida: la presentació de la primera novel·la. Moltes gràcies a tots els que m'heu acompanyat en aquest moment tan màgic per mi. Un petó!

dijous, 7 de novembre de 2013

MAGALÍ, 3ª PART.

La Magalí contempla l’home que té a terra i s’adona que no és cap agressor, ans el contrari. El tiba pels braços per deixar-lo a l’interior de la cabana, treu el cap a fora i no veu res ni se sent ningú. Tanca la porta. Encén una espelma i temorenca, s’hi apropa. Veu que és un noi jove i ben plantat, sense poder evitar-ho, el troba molt atractiu. Està desmaiat. Curosament, li aparta la roba i veu que té diferents ferides. S’aixeca a buscar més espelmes per millorar la seva visió i de manera molt lenta i suau comença a netejar-lo. Quan el té net, amb les nafres tapades, l’abriga amb una manta i es torna a ficar al jaç. No sap perquè però té la sensació que aquest noi li portarà sort. S’adorm contenta de tenir-lo a prop.

La desperten uns gemecs i recorda el noi ferit que té dins la cabana. S’hi apropa i veu que té els ulls oberts. Uns ulls d’un blau intens la miren i la Magalí es queda trasbalsada.

-“Dec haver mort... si estic veient un àngel” diu ell amb veu enrogallada.

La Magalí somriu. Li posa la mà al front i nota que crema. Té febre. S’aixeca a fer-li un preparat d’herbes per baixar-li la temperatura. Agenollada, li aguanta el cap perquè pugui beure. Ell somriu i la Magalí sent quelcom dins seu que es remou, com el lleuger aleteig d’unes papallones,... Li aplica draps molls al front, ell tanca els ulls i torna a caure en un món de somnis febrils.

Durant tres dies i tres nits el noi delira. La febre el convulsiona i hi ha moments que xerroteja paraules sense sentit.  La Magalí no el deixa gaire estona sol, només per sortir a buscar quatre herbes. Un munt de preguntes li volten pel cap però haurà d’esperar que es desperti per saber més coses d’ell. Li agrada i ni tan sols el coneix, però el cor li diu que es pot refiar d’ell.

El quart matí la Magalí està triant unes herbes i té una gran olla que bull damunt el foc. Amb uns esmolls mou la llenya. La gata miola i ella li parla i en aquell moment té la sensació que algú la mira. El noi està despert i l’esguarda amb els seus preciosos ulls.  Ella s’enrajola, no sap quanta estona fa que l’espia...

-“Ei! Com et trobes?” –li demana la Magalí una mica torbada.
-“Molt millor gràcies a tu. Tens bones mans...” –li respon ell amb agraïment.
-“Ens dediquem a això: a curar la gent. Bé, si més no, fins ara...”- diu dubitativa ella.
-“Tu i qui més? M’he perdut algú?”- demana el noi.
-“La meva àvia va morir la setmana passada...” – diu tristament la Magalí.
-“Em sap greu”- fa ell. La mira i li allarga la mà amb un preciós somriure.-“Comencem pel principi: em dic Arnau”.

Encaixen les mans i la Magalí també es presenta. L’Arnau està afamat i ella li porta per començar una sopa lleugera i un tros de pa.

Passen tres dies i l’Arnau es va recuperant. Cada vegada que la Magalí li demana què li va passar, ell prefereix no donar-li masses detalls. A ella l’hi intriga, però ho respecta. Està contenta amb la seva companyia.

Un matí ella canta tot fent bugada i de sobte arriben a la cabana dos homes a cavall. Llavors recorda que avui havia d’haver anat al poble a portar els remeis que cada quinze ofereix a la seva clientela. Mai havien faltat... L’àvia s’enfadaria davant un descuit com aquest...

Els homes pregunten per l’àvia, com de costum,  i ella els hi explica que va morir fa uns dies. Primer es sorprenen però després se la miren d’una manera que a la Magalí li fa por... Riuen... S’assembla a com miraven a la mare aquells homes que la van maltractar...Maleïts siguin! Perquè sempre aquesta superioritat davant una dona sola?... La Magalí s’espanta i comença a córrer cap a la cabana, però l’agafen per la cintura abans de que hi arribi... Ella forceja i els pega amb els punys, mentre ells no paren de riure...

Però sobtadament s’obre la porta de la cabana i apareix dret l’Arnau. Els homes queden parats davant la seva presència, dubten un instant que la Magalí aprofita per entrar a la cabana. Un d’ells aixeca un ganivet, però de darrera la porta, l’Arnau treu un llarg bastó que desarma l’home d’un cop ràpid. Mentre el primer s’espolsa els dits masegats, el segon agafa una forca del costat del galliner. S’encara decidit a l’Arnau però la seva agilitat deixa estorat a l’home que cau a terra desplomat d’un cop al cap sense haver vist ni tan sols moure’s el bastó... Els dos homes munten atordits els cavalls i marxen escopint renecs.

La Magalí surt per darrera l’Arnau i s’hi abraça. Ell es gira i  li aixeca la cara agafant-li la barbeta. I dolçament li estampa als llavis el primer petó de la Magalí...

(Continuarà)