BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

A partir d'ara el 20 de gener del 2017 serà un altre dia important en la meva vida: la presentació de la primera novel·la. Moltes gràcies a tots els que m'heu acompanyat en aquest moment tan màgic per mi. Us estimo!

dilluns, 14 d’abril de 2014

LA DUTXA

La Carla obre la porta del pis i es troba amb la maleta d’en Xevi al rebedor. Somriu. Acaba de  tornar després d’unes setmanes llargues de viatge i a ella se li han fet eternes... Deixa la bossa i la jaqueta al penjador i camina emocionada cap a la habitació. Passa per davant del bany i veu la porta una mica oberta. Sent el soroll de l’aigua de la dutxa. Està contenta i vol celebrar la seva tornada. Es treu les sabates i allà mateix es despulla deixant al passadís tota la seva roba.

En Xevi està d’esquena amb les mans recolzades a la paret i deixant caure l’aigua per damunt del seu cap. La Carla el contempla i recorda que està molt bé físicament, que té un tros d’home a casa... Sospira. Entra a la dutxa sense que ell la senti i amb gest juganer li pessiga les natges. En Xevi es gira sorprès per una acció inesperada i contempla la dona que se li presenta nua davant seu... “Cuca!” diu ell i s’afanya a abraçar-la. La Carla es deixa embolcallar pels seus braços i tota la seva presència. Enfonsa el nas en el seu pit i intenta impregnar-se de la seva  olor que aquests dies buscava en la roba d’ell. S’estremeix de l’emoció i de l’aigua que l’esquitxa. Es queden tots dos quiets, sota el raig de la dutxa que els amara i els retroba... “Quants dies sense tu. Com t’he trobat a faltar...” diu en Xevi mentre amb la mà li aparta els llargs cabells molls de la cara de la Carla. Es miren als ulls amb complicitat, amb un somriure il·luminat carregat d’amor, ple de felicitat... Ella no diu res, només se li abraona i busca la seva boca, primer amb tendresa, amb ganes  de recuperar el seu gust tants dies oblidat. Els petons es fan llargs, lents, dolços... Però a poc a poc, les llengües es cargolen i es refreguen com dues serps en zel, i es desperta una bogeria generada per l’absència de sexe durant les setmanes que en Xevi ha estat fora. Es carreguen de desig...

La Carla sent una calor que l’inflama tot el cos  i li costa respirar. Aparta la seva boca i agafa aire. En Xevi aprofita per petonejar-li la cara i les parpelles. Amb la llengua li ressegueix els caragols de les seves orelles i el coll. La Carla s’abandona a les seves carícies. Ell baixa resseguint-li l’esternó i després es despista i se’n va cap els seus pits plens i molsuts. Es perd uns minuts en el seus mugrons, xuclant... Baixa la mà cap el ventre i ella es contrau. En Xevi s’agenolla davant seu i amb la llengua busca el seu racó més amagat i dolç. Ella fa una passa endarrere i es recolza a la paret. Mira com l’aigua baixa fent petits rierols per l’esquena d’en Xevi. No sap com ha pogut passar tants dies sense això... Ell enfeinat en donar-li plaer no descansa ni un moment i la Carla es desfà.

Quan creu defallir en Xevi es posa dempeus i torna a buscar la seva boca. Hi troba el gust de la seva font més íntima, sent la seva pròpia olor... La Carla l’empeny cap a l’altra paret de la dutxa i ara és ella la que s’agenolla als seus peus. Acaricia el membre erecte primer amb les mans, amb suavitat, i quan veu en Xevi ben delerós, ho fa amb la boca... Ell tremola excitat mentre li clava les ungles a les espatlles...

En Xevi  es deixa caure exhaust al terra de la dutxa i allà tots dos asseguts s’abracen de nou. Però les cames cargolades els obliguen a agafar una postura massa incòmode i la Carla pren la iniciativa d’aixecar-se i el tiba. Un cop drets, ell la fa pivotar com si d’un ball es tractés i la posa de cara a la paret. Li aparta els cabells i els hi posa sobre els pits. Amb la llengua li ressegueix el clatell i després continua cap a l’esquena i lentament li repassa tota la columna fins al cul. Es torna agenollar i li fa petites mossegades a les que la Carla respon amb algun gemec més o menys agut...

S’aixeca altre cop i amb un braç manté a la Carla quieta, enclastada a la paret. Amb una mà agafa l’ampolla del suavitzant del cabell i se’n posa a la mà. Arrambant-se a l’esquena de la Carla, busca amb un dit l’orifici anal i l’introdueix. Ella fa un petit crit mentre ell es fica tota l’orella d’ella dins la boca.  El dit entra i surt i l’alè i la saliva d’en Xevi a cau d’orella fan que la Carla es trobi com a dins d’un tsunami que l’arrossegui. Troba que les cames amenacen a flaquejar quan de sobte nota que el dit ha estat substituït per quelcom més gros... Es mossega els llavis i en Xevi li pessiga un mugró amb una mà i amb l’altra li busca el clítoris. “Et desitjo tant...” li murmura ell baixet...

Les embranzides, l’excitació i el doll d’aigua que els cau a la cara fan que el moment sigui realment sublim. Cap dels dos no es rendeix i intenten allargar-lo al màxim per continuar-lo gaudint... Però finalment arriba l’apoteosi i acaben caient al terra de la dutxa.

Panteixen, riuen... En Xevi aixeca un braç i tanca l’aixeta. Agafa el xampú de la Carla i amb suavitat li comença en ensabonar els cabells. Ella es posa còmoda aixecant la cara enlaire i deixant que els dits d’en Xevi li facin massatge pel seu cap. A ell li encanta jugar amb els seus cabells i li deixa un cap ple de sabó. De sobte i sense avisar, obre l’aixeta i la Carla fa un crit de sorpresa per l’aigua freda que li cau a la cara. En Xevi riu mentre la Carla es gira i el busca a cegues per donar-li una bufetada però no hi veu perquè té els ulls plens de sabó. Ell li aparta l’escuma de la cara amb la mà i li besa el front. Tanca l’aixeta. Després li posa el suavitzant, molt generosament i li acaba cargolant graciosament els cabells damunt del cap.

La Carla agafa xampú i en posa als cabells d’en Xevi. Després pren el sabó i el fa aixecar. Li ensabona el coll, les orelles, el pit i les aixelles. Ell té pessigolles i baixa ràpidament els braços. Riuen com si fossin nens... Li posa sabó a la panxa i s’entreté en el melic, però les seves mans acaben baixant altre cop cap al sexe d’en Xevi. “Ets insaciable...” li diu a l’orella i ella s’estremeix i s’aparta. Ell també es posa sabó a les dues mans i la dibuixa de dalt a baix, fent rodones al voltant dels seus pits i baixant en picat fent una fletxa cap al niu que té ella entre cames. Li torneja les cames i li grapeja les anques.

Aquest cop en Xevi va de cara i sense previ avís aixeca la Carla. Ella nota la penetració i es penja del seu coll amb les cames cargolades al seu voltant. En Xevi l’aguanta a pes de braços i amb cop de mà engega la dutxa. Tot és aigua i sabó, olors i sabors, soroll i gemecs. Tot llisca, tot flueix, tot es renova i tot es purifica...


Exhausta la Carla baixa dels braços d’en Xevi i tanca l’aixeta. Agafa una tovallola i s’embolica els cabells. Després atansa un barnús a en Xevi i ella es posa el seu. De la mà entren a la habitació i es deixen caure rendits damunt al llit. Abraçats... s’adormen.