BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS!

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on trobareu bocins de l'ànima de Vic que podeu emportar-vos a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que estimeu. Ah! I llibres, també!

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi.

Gràcies a tots instituts que han triat, un any més, al llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura per als seus alumnes. Aquest any, com a novetat, hi hagut un institut de La Garriga i un d'Olot que l'han llegit en castellà. M'han enviat, fins i tot, un video fet pels mateixos alumnes! Fa molta il·lusió!!


M'ha vingut de gust canviar una mica la imatge del blog i deixar el nom només en: Contes Cruixents.

Us regalo el meu conte premiat en el Concurs de Narrativa Curta de El 9 Nou d'aquest estiu: NENES DE SÍRIA.
Un petó.

dissabte, 20 de setembre de 2014

NOVES CARTES D'AMOR

 LA TEVA OLOR

 Amor meu,                        
                           On ets? Et busco fa temps i no et trobo. Camino pel carrer atenta, vigilant si et veig, si et reconec en alguna mirada o en algun petit gest... Miro el cel radiant i em deixo emportar per l’aire de primavera. Em perdo en el seu blau intens i em sorprenc de veure que les orenetes ja han tornat. Em distrec amb l’herba tendra i amb les flors de mil colors i mil aromes. Inspiro...

                           Cerco la teva olor, però avui no la percebo i és que de tu només en conec el teu perfum... A vegades el sento caminant pel carrer i, amb els ulls clucs, el segueixo fins que s’esvaeix. M’encanta i em sedueix... M’atrau i em captiva... El meu cervell sap que aquella olor pertany al meu amor, a tu... La teva fragància es creua davant meu, juga amb mi a un joc encisador però jo mai t’atrapo. No sé qui ets, ni quina cara fas... I malgrat el meu cor et cerca delerós, tot és endebades.

                           Torno a casa amb el cap cot i em sento defallir. Em refugio en el meu món i em tanco dins la meva closca. Contemplo la possibilitat de trobar-te en la meva realitat virtual. Espero amb ànsia un missatge teu que em digui que ets tan a prop que només ens separa una simple pantalla. I és en aquest moment que descobreixo sorpresa la teva mà que apareix i que em tiba cap un univers desconegut de cables, xarxes i connexions. Em deixo portar cap a aquest buit que no pertany a cap lloc físic i en aquest racó inaccessible per ningú més, allà, flotant en una altra dimensió, sento la teva olor i, per fi, ... et veig.

                         M’urgeix una abraçada teva i em llenço al refugi dels teus braços. M’emmirallo en els teus ulls i em sento bonica. Em perdo en l’oceà de la teva mirada. Estic bé... Ara sé que res dolent em pot passar. Noto la teva mà acariciant la meva galta i tremolosa tanco els ulls i obro tots els meus sentits. Enfonso el meu nas en el teu pit i m’embriago de tu fins a la sacietat... La teva essència m’embolcalla i m’abandono... Em rendeixo al tacte suau del teu dit resseguint-me els llavis. M’estremeixo quan m’aixeques la barbeta i sento el teu alè a prop del meu. Espero ansiosa la teva boca que s’acobla perfectament a la meva i la teva llengua que es refrega. T’agafo la cara amb les dues mans i em fonc en aquest tsunami de salives. Reneix dins meu una passió adormida i m’adono com t’he trobat a faltar i com et desitjo. I just quan més ansiosa estic de tu... em desperto. M’he adormit davant l’ordinador i tot ha estat fruit de la meva imaginació desbocada. No hi ets tu, ni la teva olor... Em desespero. Ploro.

                         On ets? Potser mai has existit abans i ets només fruit de la meva necessitat?... Jo estic segura que t’he tingut, però quan?... En una altra vida?... Aquesta olor que a vegades m’arriba em fa tornar boja i em destarota el cervell. La conec, m’és tan familiar però no tinc on agafar-me... Sé que és qüestió de temps i un dia l’atzar ens posarà un davant l’altre i ens retrobarem. Però sóc impacient i el meu desig es converteix en desesper...

                             No triguis, Amor. Em cal el teu aroma per continuar respirant...
                                 
                                                                                               Ganes de tu.