BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS!

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on trobareu bocins de l'ànima de Vic que podeu emportar-vos a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que estimeu. Ah! I llibres, també!

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba.
L'estiu és molt bonic si fas vacances però, pels que treballem, hi ha moments d'avorriment i de letargia que et fan sentir molt sol. Principalment, després de dinar quan l'escalfor que desprèn el terra crea una mena de miratge que distorsiona la realitat. Són en aquests moments ebris quan em venen al cap aquests Microcontes d'Estiu. A veure si els trobeu divertits...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi.

Gràcies a tots instituts que han triat, un any més, al llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura per als seus alumnes. Aquest any, com a novetat, hi hagut un institut de La Garriga i un d'Olot que l'han llegit en castellà. M'han enviat, fins i tot, un video fet pels mateixos alumnes! Fa molta il·lusió!!


M'ha vingut de gust canviar una mica la imatge del blog i deixar el nom només en: Contes Cruixents. Espero que us agradi.
Un petó.

dissabte, 20 de setembre de 2014

NOVES CARTES D'AMOR

 LA TEVA OLOR

 Amor meu,                        
                           On ets? Et busco fa temps i no et trobo. Camino pel carrer atenta, vigilant si et veig, si et reconec en alguna mirada o en algun petit gest... Miro el cel radiant i em deixo emportar per l’aire de primavera. Em perdo en el seu blau intens i em sorprenc de veure que les orenetes ja han tornat. Em distrec amb l’herba tendra i amb les flors de mil colors i mil aromes. Inspiro...

                           Cerco la teva olor, però avui no la percebo i és que de tu només en conec el teu perfum... A vegades el sento caminant pel carrer i, amb els ulls clucs, el segueixo fins que s’esvaeix. M’encanta i em sedueix... M’atrau i em captiva... El meu cervell sap que aquella olor pertany al meu amor, a tu... La teva fragància es creua davant meu, juga amb mi a un joc encisador però jo mai t’atrapo. No sé qui ets, ni quina cara fas... I malgrat el meu cor et cerca delerós, tot és endebades.

                           Torno a casa amb el cap cot i em sento defallir. Em refugio en el meu món i em tanco dins la meva closca. Contemplo la possibilitat de trobar-te en la meva realitat virtual. Espero amb ànsia un missatge teu que em digui que ets tan a prop que només ens separa una simple pantalla. I és en aquest moment que descobreixo sorpresa la teva mà que apareix i que em tiba cap un univers desconegut de cables, xarxes i connexions. Em deixo portar cap a aquest buit que no pertany a cap lloc físic i en aquest racó inaccessible per ningú més, allà, flotant en una altra dimensió, sento la teva olor i, per fi, ... et veig.

                         M’urgeix una abraçada teva i em llenço al refugi dels teus braços. M’emmirallo en els teus ulls i em sento bonica. Em perdo en l’oceà de la teva mirada. Estic bé... Ara sé que res dolent em pot passar. Noto la teva mà acariciant la meva galta i tremolosa tanco els ulls i obro tots els meus sentits. Enfonso el meu nas en el teu pit i m’embriago de tu fins a la sacietat... La teva essència m’embolcalla i m’abandono... Em rendeixo al tacte suau del teu dit resseguint-me els llavis. M’estremeixo quan m’aixeques la barbeta i sento el teu alè a prop del meu. Espero ansiosa la teva boca que s’acobla perfectament a la meva i la teva llengua que es refrega. T’agafo la cara amb les dues mans i em fonc en aquest tsunami de salives. Reneix dins meu una passió adormida i m’adono com t’he trobat a faltar i com et desitjo. I just quan més ansiosa estic de tu... em desperto. M’he adormit davant l’ordinador i tot ha estat fruit de la meva imaginació desbocada. No hi ets tu, ni la teva olor... Em desespero. Ploro.

                         On ets? Potser mai has existit abans i ets només fruit de la meva necessitat?... Jo estic segura que t’he tingut, però quan?... En una altra vida?... Aquesta olor que a vegades m’arriba em fa tornar boja i em destarota el cervell. La conec, m’és tan familiar però no tinc on agafar-me... Sé que és qüestió de temps i un dia l’atzar ens posarà un davant l’altre i ens retrobarem. Però sóc impacient i el meu desig es converteix en desesper...

                             No triguis, Amor. Em cal el teu aroma per continuar respirant...
                                 
                                                                                               Ganes de tu.