dijous, 18 de juliol de 2019

MICROCONTES D'ESTIU: BEBÈ PERDUT

Ella està trista. Ha perdut al seu bebè. L’ha anat a buscar, com cada migdia, a la guarderia i el nen no ha sortit. L’Eric ha aparegut el primer i ho ha trobat estrany, perquè el seu bebè és sempre el primer a treure el cap per la porta. Però avui no ha sigut així. I ara no sap on és.
Dins el seu cap el sent a plorar i això la neguiteja.
S’asseu en un banc del parc amb el cap cot. No sap què fer. Plora.
Un noi molt amable es fixa en ella. S’asseu al seu costat i li demana si li passa alguna cosa.  Ella se’l mira de reüll però li acaba fent confiança. Li explica el que fa al cas. El noi li pregunta si està segura que aquest matí l’ha portat a la guarderia. Llavors ella rumia. De sobte, la seva cara canvia. No, és veritat! Aquesta setmana ja no va a la guarderia, l’ha apuntat al casal d’estiu i l’àvia l’anava a recollir. Uff... Que bé!
Salta del banc i corre a atrapar a les seves amigues.
Ja ni se’n recorda del seu bebè.
El monitor del casal queda esparverat de la imaginació que tenen aquestes nenes de 4 anys d’avui en dia. Per un moment, ell també sentia a plorar un bebè.