BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Gràcies als instituts que han posat al meu llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres. I gràcies a un institut d'Olot que llegeix Cartas de Amor Encadenadas, en castellà!! Em fa molta il·lusió...


L'estiu és molt bonic si fas vacances. Pels que treballem, hi ha moments d'avorriment i de letargia que et fan sentir molt sol. Principalment havent dinat, quan l'escalfor que desprèn el terra crea una mena de miratge que distorsiona la realitat. En aquests moments ebris és quan em venen al cap aquests microcontes. A veure si us agraden. Un petonàs!

diumenge, 22 de juliol de 2018

MICROCONTES D'ESTIU

Tarda d'estiu al casc històric de Vic. Amb aquesta calor només quedem dempeus: el campanar, la figura del bisbe Oliba (és de llautó i a hores d'ara treu fum, pobret...) i jo.
Com que estem avorrits els he proposat un joc: "1 2 3 Pica paret". Fa estona que només paro jo. Per molt de pressa que em giri no els veig a moure's ni un pam. No ho sé, potser no han entès com va el joc...  N'hauré de pensar un altre.
Aquest parell tenen molt poca iniciativa.

dijous, 23 de novembre de 2017

EN POL, EL CARGOL: L’1 O

1 d’octubre de 2017

En Pol, el Cargol, d’ençà del 9N del 2014 que no ha deixat de seguir l’actualitat, però ha de reconèixer que hi hagut moments que la seva bava independentista s’ha assecat una mica.
L’11 de setembre del 2015 no va poder participar en la Via Lliure de Barcelona perquè estava en una estada de dues setmanes al País Basc que no ho va poder canviar. Va seguir al punter gegant des d’una taverna de Donostia. I el dia 27 ja era aquí per anar a votar. Això sí que seria imperdonable per un independentista com ell! Els resultats van ser molt positius i va córrer a celebrar-los una vegada més amb l’Oriol.
L’11 de setembre del 2016 va ser a Berga i el del 2017 va cridar: VOTAREM!! a Barcelona fins a quedar esgargamellat.
Ara feia temps que no se sentia tan útil pel seu país com aquests darrers mesos: forma part d'un CDR i l’1 d’octubre es va passar tot el dia, i també la nit abans, protegint els col·legis electorals per poder anar a votar. 
En Pol va ser un dels que van rebre, però va poder salvar una urna i van continuar votant la resta del dia. No li van trencar les dents perquè no en té i tardarà uns temps a tenir la closca refeta del tot. De fet, l’exterior l’importa poc, és de l’interior que se sent malament. Arrossega una tristesa que el porta a passar-se el dia mirant la pluja i això que no plou...