Què és important i
què no ho és? Qui ho pot decidir això? Depèn, és molt relatiu. El criteri varia
segons la persona i fins i tot en cada persona varia al llarg de la vida.
Quan érem petits
era molt important per nosaltres sentir-nos estimats, ser el màxim d’iguals als
demés, ser acceptats en un grup i no tenir cap tret físic que ens fes ser
objectiu de burla. Crec que amb això en teníem prou, i ara, ens sembla banal.
Durant
l’adolescència comencem a donar valor a tantes coses que és molt difícil
sentir-se satisfet en tot. El físic és important i també tenir materialment el
mateix que tenen els altres. Poder sortir i formar part d’un grup gran d’amics
és el súmmum... Els estudis potser són més importants pels pares que per la
majoria d’adolescents...
En l’etapa adulta
hi ha tantes coses importants que encara és més complicat decidir quina és
prioritària. Fem una llista de deu i segur que me’n deixo:
· D’entrada, segur
que tots estem convençuts que La Salut encapçala la primera posició, sense
salut no es pot fer res i recuperar-la és vital per continuar vivint. La salut
dels que estimem ens pot fer patir tant o més que la nostra.
· La Pau. Sense pau
no es pot fer un projecte de vida perquè no hi ha futur. Sovint ens sembla obvi
i no recordem que en aquest moment hi ha molts països al món en guerra...
· La Feina és
mooolt important, sobretot ara que la taxa d’atur només fa que augmentar i fàcilment
ens poden enviar a ser un número més d’aquesta gràfica. Per altra banda però, també hi ha molt emprenedor frustrat que
s’adona que treballar tant, tampoc no compensa l’esforç dedicat.
· L’Amor? Quant
amor i desamor hi ha hagut al món des de que els humans existim?... Com és
d’important l’amor si portem segles de poemes i cançons inspirats en aquest
sentiment i que a tots ens ha trasbalsat a la vida. Quan el tenim és allò tant
estrany que no el veiem i no ho valorem. Quan el perdem és una tragèdia o una
bogeria.
· Els Diners són
importants!. Diuen els qui en tenen que tampoc donen la felicitat però crec que
donen una sensació molt semblant.. Cada dia hi ha més persones passant grans
penalitats per la manca de diners i la
pobresa es va fent més evident.
· Els fills?. Hi ha
qui tot ho aboca a fer de pare i mare. Una acció molt lloable i satisfactòria
fins que els fills creixen i s’espavilen sols. També hi ha qui opta per no
tenir-ne, opció que pot semblar més egoista però respectable igualment, és
clar.
· La Vida Social? Cada
vegada més m’adono de com és d’ important. Mireu sinó l’augment de les xarxes
socials ja no només via ordinador sinó via mòbil on tothom està connectat amb
tothom 24 hores al dia, explicant-se mil coses quotidianes. Fins i tot gent gran
s’hi ha enganxat sense aturador... Quedar desconnectat pot ser angoixant per
molta gent.
· L’Èxit
professional? Hi ha qui ha estudiat, s’ha preparat i sacrificat molt i no l’ha
aconseguit mai. I si s’hi arriba és tan difícil de mantenir-lo que es perd fàcilment
d’un dia per l’altre.
· El Sexe?... Per
moltes persones pot anar lligat a l’amor,
per altres no i pot ser molt primordial. Hi ha qui creu que la satisfacció
personal passa davant de tot i és una descàrrega necessària. A la societat
actual se’n parla abusivament i de manera molt vulgar.
· El físic? Tenir
un físic més o menys agraciat et pot condicionar la vida. Hi ha qui cuida molt el seu aspecte i s’hi obsessiona.
Costa acceptar-nos. Semblar eternament jove és impossible, aprendre a envellir
també es fa difícil.
En teoria, si tenim
aquestes deu coses importants bé, en
conjunt, ens haurien de donar a la felicitat. I cadascuna per separat és important
per arrodonir l’esfera.
Però no tothom té
les mateixes preferències ni pel mateix ordre de valoració. Per això, quan algú
diu a un altre que està preocupat, que la seva preocupació és una tonteria és molt
relatiu... Plorar per tonteries... Quan una persona es neguiteja o plora per un
motiu, no és una tonteria. Per ell, allò és molt important... Per ell, allò ho
és tot en aquell instant... El que
l’està escoltant no pren consciència d’aquest fet, no ho viu igual... Les
tonteries dels nens són molt importants per ells...
Però és que
tenir-ho tot és molt difícil i sovint ens costa estar contents... És un defecte
congènit de la nostra condició humana. Quan tenim parella, volem estar sols o ens
enamorem de persones inabastables... Quan no tenim fills, en volem i quan els
tenim ens esgoten... Quan tenim feina ens estressem i creiem que la dels altres
és millor. Quan no en tenim ens deprimim... Quan tenim salut no ens cuidem gens
ni mica, quan la perdem és catastròfic...
Moltes vegades el
què ja tenim no ho valorem i posem importància en altres coses que potser mai
tindrem i creiem tan necessàries. Llavors cal trobar la felicitat que ens falta
en les petites coses que moltes vegades no apreciem: una cançó, una trucada d’un
amic, un gest de complicitat, unes flors, un passeig vora el mar, una posta de
sol...
De fet, arreu del
món, a les persones ens preocupen bàsicament les mateixes coses, tenim els
mateixos neguits i trasbalsos. Les cultures i maneres de viure poden ser
diverses però en el fons no som tan diferents. Tothom vol viure tranquil, en
pau i salut, guanyar-se la vida, sentir-se estimat i tenir una certa vida social. Això és
universal...
És un error comú
creure que la vida dels demés és millor que la teva. La teva vida és la que
t’ha tocat viure, millorar-la molt sovint depèn de la teva actitud i veure’n la
part positiva només depèn de tu.