ELS VELLS AMANTS

Hola Anna, ja em tornes a tenir aquí. No ho puc evitar, sense tu, la casa em cau a sobre. Tinc els geranis per regar, si ho veiessis em renyaries,... La cuina està desmanegada i el llit fa dies que no el faig, però és que quan arribo a casa no em trec la feina dels dits, només friso per tornar a l’hospital.

Fa dies que no obres els ulls, però jo sé que em sents. Per això vull parlar amb tu, una estona més... Tinc un pla , que més tard et vull explicar.

Primer et pentino els cabells, et rento la cara i et pinto els llavis com a tu t’agrada portar-los. Continues sent tan bonica, cada dia és com si et tornés a descobrir... Et miro i encara et veig com la noia que em va enamorar, dolça i de somriure etern. Agafo una tovallola humida i et rento. Ressegueixo el teu cos que em sé de memòria... En conec cada racó, cada plec, cada piga, cada turó... He estat tants anys explorant-lo i  perdent-m’hi,... refugiant-m’hi i abeurant-m’hi en aquest oasi. Ens hem estimat tant, nosaltres... Dèiem rient que era la nostra addicció, el nostre esport favorit... Recordes?

Viure amb tu ha estat el millor regal que m’ha fet la vida. M’ho has posat tot tan fàcil.... Els anys han anat caient com gotes per un vidre, lents, harmoniosos i sense pressa... I sense adonar-nos-en hem arribat aquí. Fa tant que estem junts que als meus setanta anys no tinc un record on tu no estiguis al meu costat. Hem viscut molt, moments bons i moments durs , però mai hem defallit, sempre junts... No hem tingut fills malgrat els nostres intents per tenir-ne, però no em sap greu. Tot el nostre amor no s’ha hagut de repartir amb ningú i això ens ha unit més encara.

Estimada Anna, els metges ahir em van dir que la teva malaltia ha arribat al final i que no es pot fer res més. Això em trenca el cor i acaba amb totes les meves esperances de tornar viure com abans.

Jo no et vull veure patir, el meu cor no ho aguantaria. Sé que entre nosaltres n’ havíem parlat i que arribat el moment seríem forts per fer aquest pas. Jo ho faré per tu, com sé que tu ho hauries fet per mi.

Escolta’m... Aquest és el meu pla: d’aquí un moment et desconnectaré els tubs que et mantenen en vida,... si és que d’això se’n pot dir vida.  Però no pateixis, vindré amb tu. Jo, si tu no hi ets, no vull viure...Ningú em trobarà a faltar. Què faria jo sol? ...T’estimo.

Aprofito el canvi de torn de les infermeres. Ara em prenc sencer aquell tub de pastilles que el doctor em va avisar que no em prengués mai més de dues al dia. Espero que facin efecte ràpid... Et desconnecto i m’assec... T’ agafo la mà i marxem junts cap aquest nou viatge, un viatge desconegut ... Camí cap a l’eternitat ... Per sempre, la meva nina i jo.