BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Tercera edició de Cartes d'Amor Encadenades!!! Gràcies als instituts que han posat al meu llibre com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres.

dimecres, 3 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: EN PEP, EL BOLET

EN PEP, EL BOLET.- octubre 2012

En Pol, el Cargol, es passa el dia rumiant que pot fer pel seu País. Com que comença a fer fred s’està hores i hores navegant per Internet. A vegades queda tan saturat d’informació que necessita explicar-ho a algú. Al migdia fa un solet molt agradable i surt a estirar el seu únic peu i passejar.

Fa poc ha descobert sota unes bardisses un bolet, en Pep. En Pep, és un bolet gros, una mica vell i corcat, rondinaire i carregat de romanços. De fet, és una mica tocat ... del bolet.

En Pol  passa moltes hores parlant-hi i li explica l’actualitat que segueix per Internet. Però en Pep, que a vegades sembla que no hi toca, se li ha ficat al barret muntar un exèrcit!... Sí, un exèrcit de bolets per lluitar pel País.

Quan les condicions d’humitat són les adequades en una sola nit poden créixer milers de bolets... En Pep aprofita aquests jovencells per alliçonar-los amb esperit guerrer. Els hi parla de Catalunya i de la nostra història, dels nostres anys de glòria i de les nostres derrotes. Però sobretot, els hi inculca una tossuderia, un afany de superació, unes ganes de lluitar i de no deixar de ser qui som per res ni per ningú.

Però quan els té ben ensenyats, arriba el cap de setmana i el bosc s’omple de caçadors de bolets. Ells prou s’amaguen sota les fulles o es fan els despistats, però... ai!... Que pocs en queden quan arriba el dilluns!... Només en Pep, que sota les bardisses i essent tan vell ningú el vol agafar.

En Pol, que veu per Internet que la febre independentista va creixent entre la gent. Serà pels bolets que es van menjant?....


(c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada