LA CONNEXIÓ.- post eleccions- 25 de novembre 2012.
Avui és un dia plujós. Ja de bon matí ha començat a ploure i és la tarda i
encara plou. En Pol, el Cargol, està tranquil xatejant per l’ordinador. Té la
porta ben segellada i una pizza que fa bona olor. Però de sobte, un tro... i la
connexió a Internet a fer punyetes!! ... Sempre
igual! Cada cop que trona perd la
connexió. Ara haurà de moure’s i buscar un lloc on tingui una millor recepció
de wifi. Quina llauna!... Surt i camina.
Al cap d’una estona hi ha centenars de cargols
movent-se com ell. Parlen. Alguns es queixen i creuen que haurien de canviar de
companyia. N’hi ha que pensen que la seva ofereix poca velocitat i té moltes
avaries. En Pol mira al seu voltant i quan veu que són tants aprofita per
enfilar-se a una pedra i els crida l’atenció. Proposa fer un referèndum per
decidir què volen fer en el futur. Proposa un camí independent. Crear la seva
pròpia identitat. Prou d’estar amb una companyia que només vol els seus calers
i no els dóna llibertat per fer res.
En Pol s’excita i
s’envela. Se sent líder!!... Els altres cargols l’aclamen. Tots criden: In,
Inde, Independència!!!
Però ningú
s’adona que algú s’acosta. Unes mans humanes els engrapen i els tira dins una
galleda. Tots criden, corren. Però el destí és inevitable...
En Pol, El Cargol,
de l’esglai queda catatònic. Sembla quasi mort. I no sap ben bé perquè però el
descarten i no el tiren a la galleda. Potser per els seus colors poc habituals
es pensen que és tòxic...
Quan un raig de
sol el desperta, mira al seu voltant. No hi ha ningú. Se’ls han emportat tots?
Han marxat els pocs que s’han salvat?...
És dur ser líder!
Quan ja ho veus tot guanyat, unes mans
negres s’emporten els vots i els votants. El camí cap a la Independència estarà
ple de dificultats....
(c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada