BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Gràcies als instituts que han posat al meu llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres. I gràcies a un institut d'Olot que llegeix Cartas de Amor Encadenadas, en castellà!! Em fa molta il·lusió...


Els esdeveniments que trasbalsen el meu país en aquest moment m'ha fet recuperar en Pol, el Cargol. Sé que ell ho viu amb molta intensitat i no ho està passant gaire bé. Una abraçada a tota la gent que, com ell, lliuta pels seus ideals. No defalliu mai!!

dimecres, 3 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: LA CONNEXIÓ

LA CONNEXIÓ.- post eleccions- 25 de novembre 2012.

Avui és un dia plujós. Ja de bon matí ha començat a ploure i és la tarda i encara plou. En Pol, el Cargol, està tranquil xatejant per l’ordinador. Té la porta ben segellada i una pizza que fa bona olor. Però de sobte, un tro... i la connexió a Internet a fer punyetes!! ... Sempre igual! Cada cop que trona perd la connexió. Ara haurà de moure’s i buscar un lloc on tingui una millor recepció de wifi. Quina llauna!... Surt i camina.

Al cap d’una estona hi ha centenars de cargols movent-se com ell. Parlen. Alguns es queixen i creuen que haurien de canviar de companyia. N’hi ha que pensen que la seva ofereix poca velocitat i té moltes avaries. En Pol mira al seu voltant i quan veu que són tants aprofita per enfilar-se a una pedra i els crida l’atenció. Proposa fer un referèndum per decidir què volen fer en el futur. Proposa un camí independent. Crear la seva pròpia identitat. Prou d’estar amb una companyia que només vol els seus calers i no els dóna llibertat per fer res.

En Pol s’excita i s’envela. Se sent líder!!... Els altres cargols l’aclamen. Tots criden: In, Inde, Independència!!!

Però ningú s’adona que algú s’acosta. Unes mans humanes els engrapen i els tira dins una galleda. Tots criden, corren. Però el destí és inevitable...

En Pol, El Cargol, de l’esglai queda catatònic. Sembla quasi mort. I no sap ben bé perquè però el descarten i no el tiren a la galleda. Potser per els seus colors poc habituals es pensen que és tòxic...

Quan un raig de sol el desperta, mira al seu voltant. No hi ha ningú. Se’ls han emportat tots? Han marxat els pocs que s’han salvat?...


És dur ser líder!  Quan ja ho veus tot guanyat, unes mans negres s’emporten els vots i els votants. El camí cap a la Independència estarà ple de dificultats....
 (c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada