Ara que estem immersos en uns moments de crisi on molta gent
s’està replantejant la seva vida per qüestions que no pot evitar, hi ha qui
s’adona que no té amics... Potser fa un temps que ho sabien però no hi reflexionaven
i en moments així surten totes les nostres febleses... Aquest és un dels motius de que els psicòlegs tinguin
tanta feina, perquè malgrat la seva professionalitat, no són en el fons uns
amics de pagament?...
Per què, en realitat, qui són els amics?... Els amics són
unes persones que hi confies, t’estimes, amb qui pots parlar de coses molt
personals però també t’hi pots fer un tip de riure,... Això que d’entrada
sembla fàcil no ho és tant a mesura que et fas gran.
Quan ets un nen
qualsevol que se t’adreça somrient és un amic. A l’adolescència hi ha qui té un
munt d’amics, alguns en tenen 300 o més al facebook... i és perquè encara no
han fet una tria. Amb els anys s’adonaran que d’amics de debò caben en una mà i
,com a molt, en dos o tres dits de l’altra...
D’entrada, amb sort, el millor amic l’has de tenir a casa: la
teva parella ha de ser el teu millor amic,... Ha de ser la persona amb qui coincideixis amb
més punts: valors, maneres de veure la vida, projectes en comú, fills... Però, les
relacions d’amistat no són eternes i aquest amic o amiga també el pots perdre,
sobretot si el tens desatès... Llavors et queden els altres, els que molta gent
diu que no té.
Però si fem repàs, tots coneixem un munt de gent: amics de
l’ infància, companys de l’escola, companys de feina, parents, coneguts,
saludats... Segur que de tots aquests hi ha persones amb les que t’hi sents
realment bé, persones amb les que parlant-hi et poses de bon humor, els hi pots
explicar petites coses que et ballen pel cap, algun problema, inquietuds
... Segur que sí. Hi ha persones a les
que caus bé i hi connectes. D’altres
no... oblidem-nos d’aquests, és impossible caure bé a tothom...
El secret per tenir bons amics és demanar a cada amic només
el que et pugui donar, mai el que no... Es tracta de fer un Collage de
l’Amistat on cadascú t’aporti una cosa diferent i entre unes quantes persones
aconseguir tenir “els millors amics”. Tots tenim punts forts i uns altres de
dèbils, no som perfectes. Per tant no podem exigir que els nostres amics ho
siguin. Potser en el fons esperem massa dels altres i llavors ens deceben...Tampoc
nosaltres no hem d’esforçar-nos en excés per complaure algú que exigeix massa.
Com a amics, germans o fills hi haurà coses que sí podrem oferir i altres que
no.
Hem d’aprendre a saber què podem compartir amb cadascú i
gaudir-ne. Esprémer els punts que tenim en comú, que ens uneixen... i els que
no, no. Els haurem de compartir amb d’altres. Entre tots aconseguirem tenir “els
millors amics”. No tot inclòs en una sola persona, sinó diversificat en unes
quantes.
També és moment de recuperar aquelles persones amb les que
havíem tingut una bona relació i fa temps que no truquem ni veiem. Segur ens
emportarem més d’una sorpresa i veurem que malgrat el distanciament no ens han
oblidat i estan més a prop del que ens pensem.
I és que a vegades de tant que busquem la millor de les
companyies ens quedem sols...