Quan era petita vivia en un poble no gaire lluny d’aquí. De
fet, jo vivia a pagès en una casa una mica apartada del nucli però hi anava a
l’escola i a comprar. És curiós l’ambient de poble, és com una gran família
però també pot ser una xarxa molt asfixiant. Hi ha una classe de persones que
ho controlen tot, ho saben tot de tothom.
Tenen tan control que fins i tot tenen els amics i coneguts
classificats. Desconec el criteri que fan servir però estic segura que
mentalment porten una fitxa de cadascú. No sé en quin moment decideixen a quin
lloc et col·loquen però estic segura que no deu passar massa temps deixant algú
sense classificar. M’ imagino que agafen el tret que a ells els hi sembla més
rellevant o el que defineix millor a aquella persona.
Tenir la gent
classificada facilita el dia a dia
perquè és gairebé impossible tenir sorpreses de ningú. Si pertanys a Can Dallonses
doncs ets un ... (imagineu qualsevol adjectiu fins i tot una mica despectiu i
tot, si voleu ), si ets de Can Daixonses doncs segur que ets ...( i aquí valgui
també un altre adjectiu si voleu una mica
més considerat), però si pertanys a la Família Tal doncs segur que ets
un bon partit perquè estan forrats i no se sap mai , millor quedar-hi bé.
No entenc com pel fet de ser d’una família senzilla o diguem
fins i tot vulgar no puguis tenir la oportunitat de res en aquest nucli tan
tancat. És per aquest motiu que hi ha persones que no aguanten la pressió d’aquest
etiquetatge i decideixen marxar. Volar lluny del niu i fer quelcom diferent que
no sigui jutjat i desprestigiat fins i tot abans d’ emprendre volada. Suposo
que d’aquí deu venir aquella expressió de que ningú és profeta en la seva
terra. I és els que saben d’on provens no et miren igual que els que no coneixen
els teus orígens.
M’he adonat que aquesta
pràctica és força habitual també en barris on tothom coneix tothom. També
és molt pràctic per classificar els nouvinguts provinents d’altres cultures.
Amb una etiqueta englobes un munt de gent i et treus la feinada d’ analitzar
individu per individu. Al cap i a la fi tots son iguals, no? O això és el que
es pensa aquesta mena de gent.
Però el que em desconcerta més és saber quin o quins
adjectius fan servir per definir algú. Segurament que d’entrada separen la gent
Interessant de la gent Poc interessant... Després afinen més i hi posen :l’
intel·ligent, el burro, el treballador, el gandul, el
trempat, la fresca, el sorrut, el torrat,... Hi ha prou adjectius per definir la
manera de ser d’una persona? I què passa si aquesta mateixa persona se li poden
aplicar adjectius que es contradiuen entre sí depenent de l’estat d’ànim del
dia o del moment que viu? Perquè durant la vida anem canviant de manera de ser
segons les circumstàncies que ens envolten i com ens afecten.
Jo de petita sempre
li deien els mestres a la meva mare que era una nena molt madura, sèria i
responsable. Vaig passar una etapa adolescent bastant esbojarrada i divertida
que no s’assemblava gens al meu jo d’infantesa. He viscut molt anys com una
persona compromesa, emprenedora i amb una vida molt estable i equilibrada. Però
ara mateix m’adono que en la feina se m’han tancat moltes portes i l’ il·lusió
que hi tenia dipositada se m’ha acabat.
I això em porta a
agafar-me la vida d’una altra manera i a canviar d’actitud. Vull viure el dia a
dia, gaudint amb la meva família de les petites coses que encara són gratis.
Només els ulls que no miren no veuen res interessant al seu voltant. D’ara en
endavant penso passejar, badar, descobrir i viure intensament a flor de pell
cada dia com si fos l’últim. No contenir-me i dir el que sento sense fer mal a
ningú. No descartar ningú per què de tothom es pot aprendre alguna cosa. Per
què no us sembla que en el fons tots som
un cúmul de sentiments bullint dins un mateix? .
Amb els anys he après que és impossible controlar-ho tot.
Se’m escapen moltes coses, ja no atrapo res. Els fills es fan grans i van a la
seva, la feina no surt com esperaves, tot canvia i tan despresa que t’adaptes o
et desesperes. Estic oberta a provar coses noves, a dir sí on deia no, no penso
quedar-me encasellada i fins i tot
m’atreveixo a escriure a aquest text.
Ah ! I m’he proposat fer tornar boja aquesta mena de
persones que ja em tenien classificada, descol·locar-la de tal manera que mentalment
agafi fa meva fitxa i rumiïn si em posen dins la primera separació que fan
entre Interessants o No interessants . Si els hi sembla que em posin un: Sense
Classificar i simplement llenci la meva fitxa a les escombraries. A ells els
deixo la decisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada