BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS!

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on trobareu bocins de l'ànima de Vic que podeu emportar-vos a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que estimeu. Ah! I llibres, també!

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi.

Molt agraïda a l'Institut Les Margues de Calldetenes per haver triat Contes Cruixents com a lectura durant el confinament de primavera. És una llum al fons del túnel en aquests dies tan estranys que estem vivint. Mil gràcies!

Scribo Editorial ha publicat On és l'avi?, el meu primer conte infantil amb les il·lustracions precioses de José Luís Aragón. Quin equipàs que fem!

Parnassedicions donarà volada a un llibre que sempre ha tingut molta acceptació entre els meus lectors i les meves lectores: Cartes d'Amor Encadenades. Quarta edició! I seguim!

Això ja són tres motius per continuar somrient. Un petonàs, des de sota la mascareta!!

dissabte, 28 de juliol de 2018

MICROCONTE D'ESTIU: SEGONA TARDA AVORRIDA.


Una altra tarda avorrida d’estiu al centre històric de Vic. Avui agafo unes cartes de la botiga i proposo al campanar i al bisbe Oliba un joc fàcil: “La Mona”. Es tracta de fer parelles de cartes fins que una queda sense. Qui li queda aquesta carta és la “mona” i perd. Dit això, n’agafo una i me l’amago sota el cul.
A la primera partida perdo jo. El campanar riu i fa un toc de campana.
Encadeno una segona derrota i llavors en toca dues. Vaaale...
A la tercera, tres campanades. Mona altra vegada. Apa!
I a la quarta fa sonar cinc campanades. Protesto: Com que cinc?? En van quatre!!
Ell diu que són les cinc. Sé que fa trampes, que em guipa les cartes per sobre, i li dic. 
El bisbe Oliba ens recomana pacient: “Pau! Pau i treva...”.  El campanar em retreu que tinc mal perdre. A sí???
Algú a la meva esquena riu i em giro. És el Temple Romà que ens espia i, desdentegat, es fot de nosaltres. Doncs, sabeu què??  S’ha acabat el joc!
Recullo les cartes i plego.

diumenge, 22 de juliol de 2018

MICROCONTES D'ESTIU: UNA TARDA AVORRIDA

Tarda d'estiu al centre històric de Vic. Amb aquesta calor només quedem dempeus: el campanar, la figura del bisbe Oliba (és de llautó i a hores d'ara treu fum, pobret...) i jo.
Com que estem avorrits els he proposat un joc: "1 2 3 Pica paret". Fa estona que només paro jo. Per molt de pressa que em giri no els veig a moure's ni un pam.
No ho sé, potser no han entès com va el joc... 
N'hauré de pensar un altre. Aquest parell tenen molt poca iniciativa.