ELS AMICS.

Ara que estem immersos en uns moments de crisi on molta gent s’està replantejant la seva vida per qüestions que no pot evitar, hi ha qui s’adona que no té amics... Potser fa un temps que ho sabien però no hi reflexionaven i en moments així surten totes les nostres febleses... Aquest  és un dels motius de que els psicòlegs tinguin tanta feina, perquè malgrat la seva professionalitat, no són en el fons uns amics de pagament?...

Per què, en realitat, qui són els amics?... Els amics són unes persones que hi confies, t’estimes, amb qui pots parlar de coses molt personals però també t’hi pots fer un tip de riure,... Això que d’entrada sembla fàcil no ho és tant a mesura que et fas gran.

 Quan ets un nen qualsevol que se t’adreça somrient és un amic. A l’adolescència hi ha qui té un munt d’amics, alguns en tenen 300 o més al facebook... i és perquè encara no han fet una tria. Amb els anys s’adonaran que d’amics de debò caben en una mà i ,com a molt, en dos o tres dits de l’altra...

D’entrada, amb sort, el millor amic l’has de tenir a casa: la teva parella ha de ser el teu millor amic,...  Ha de ser la persona amb qui coincideixis amb més punts: valors, maneres de veure la vida, projectes en comú, fills... Però, les relacions d’amistat no són eternes i aquest amic o amiga també el pots perdre, sobretot si el tens desatès... Llavors et queden els altres, els que molta gent diu que no té.

Però si fem repàs, tots coneixem un munt de gent: amics de l’ infància, companys de l’escola, companys de feina, parents, coneguts, saludats... Segur que de tots aquests hi ha persones amb les que t’hi sents realment bé, persones amb les que parlant-hi et poses de bon humor, els hi pots explicar petites coses que et ballen pel cap, algun problema, inquietuds ...  Segur que sí. Hi ha persones a les que caus bé i hi connectes.  D’altres no... oblidem-nos d’aquests, és impossible caure bé a tothom...

El secret per tenir bons amics és demanar a cada amic només el que et pugui donar, mai el que no... Es tracta de fer un Collage de l’Amistat on cadascú t’aporti una cosa diferent i entre unes quantes persones aconseguir tenir “els millors amics”. Tots tenim punts forts i uns altres de dèbils, no som perfectes. Per tant no podem exigir que els nostres amics ho siguin. Potser en el fons esperem massa dels altres i llavors ens deceben...Tampoc nosaltres no hem d’esforçar-nos en excés per complaure algú que exigeix massa. Com a amics, germans o fills hi haurà coses que sí podrem oferir i altres que no.

Hem d’aprendre a saber què podem compartir amb cadascú i gaudir-ne. Esprémer els punts que tenim en comú, que ens uneixen... i els que no, no. Els haurem de compartir amb d’altres. Entre tots aconseguirem tenir “els millors amics”. No tot inclòs en una sola persona, sinó diversificat en unes quantes.

També és moment de recuperar aquelles persones amb les que havíem tingut una bona relació i fa temps que no truquem ni veiem. Segur ens emportarem més d’una sorpresa i veurem que malgrat el distanciament no ens han oblidat i estan més a prop del que ens pensem.

I és que a vegades de tant que busquem la millor de les companyies ens quedem sols...