BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Gràcies als instituts que han posat al meu llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres. I gràcies a un institut d'Olot que llegeix Cartas de Amor Encadenadas, en castellà!! Em fa molta il·lusió...


Els esdeveniments que trasbalsen el meu país en aquest moment m'ha fet recuperar en Pol, el Cargol. Sé que ell ho viu amb molta intensitat i no ho està passant gaire bé. Una abraçada a tota la gent que, com ell, lliuta pels seus ideals. No defalliu mai!!

dimecres, 3 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: LA IDENTITAT

LA IDENTITAT.- juliol 2012.

Aquesta és una història molt animal. De fet, és la història d’un cargol català que sent com tot el que l’envolta li afecta de tal manera que el porta a analitzar i interpretar la realitat com si fos un humà.

En Pol, el Cargol, és molt simpàtic i curiós i mai para de pensar. Com tots els de la seva espècie és lent, molt lent,... en  això no té massa res de particular, però la seva lentitud extrema la compensa amb la tecnologia.

Quan va fer un any la seva mare li va regalar un ordinador, avui en dia el jovent sense un ordinador no és res. En Pol ha après ràpidament a dominar Internet i des de llavors es passa hores i hores navegant. “Es relaciona poc” pensa amb un cert neguit la seva mare,  “Ara les relacions han canviat” li recorda el pare.

Des de que va marxar del nucli familiar s’està buscant a sí mateix, no sols a nivell intern, sinó també a nivell extern. Sap que és una mica estrany, el seu aspecte físic difereix una mica de la resta de companys. Sap que és un cargol zebra i això que tingui nom d’un animal d’un continent tan llunyà no l’acaba de convèncer.

Busca informació dels seus orígens, però n’hi ha tanta que va d’un lloc a un altre sense trobar la resposta. Casualment, consultant les pàgines de l’actualitat s’adona que les ratlles de la seva closca podrien ser... SÓN les quatre barres de la senyera! ...  I si s’hi fixa molt... aquella taca que té ben bé al mig podria ser... ÉS l’estel de l’estelada!!

Ara ho té clar! Surt excitat de la closca i crida per tot el bosc:

SÓC UN CARGOL INDEPENDENTISTA!!!



(c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada