BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS!

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on trobareu bocins de l'ànima de Vic que podeu emportar-vos a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que estimeu. Ah! I llibres, també!

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba.
L'estiu és molt bonic si fas vacances però, pels que treballem, hi ha moments d'avorriment i de letargia que et fan sentir molt sol. Principalment, després de dinar quan l'escalfor que desprèn el terra crea una mena de miratge que distorsiona la realitat. Són en aquests moments ebris quan em venen al cap aquests Microcontes d'Estiu. A veure si els trobeu divertits...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi.

Gràcies a tots instituts que han triat, un any més, al llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura per als seus alumnes. Aquest any, com a novetat, hi hagut un institut de La Garriga i un d'Olot que l'han llegit en castellà. M'han enviat, fins i tot, un video fet pels mateixos alumnes! Fa molta il·lusió!!


M'ha vingut de gust canviar una mica la imatge del blog i deixar el nom només en: Contes Cruixents. Espero que us agradi.
Un petó.

dimecres, 3 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: LA IDENTITAT

LA IDENTITAT.- juliol 2012.

Aquesta és una història molt animal. De fet, és la història d’un cargol català que sent com tot el que l’envolta li afecta de tal manera que el porta a analitzar i interpretar la realitat com si fos un humà.

En Pol, el Cargol, és molt simpàtic i curiós i mai para de pensar. Com tots els de la seva espècie és lent, molt lent,... en  això no té massa res de particular, però la seva lentitud extrema la compensa amb la tecnologia.

Quan va fer un any la seva mare li va regalar un ordinador, avui en dia el jovent sense un ordinador no és res. En Pol ha après ràpidament a dominar Internet i des de llavors es passa hores i hores navegant. “Es relaciona poc” pensa amb un cert neguit la seva mare,  “Ara les relacions han canviat” li recorda el pare.

Des de que va marxar del nucli familiar s’està buscant a sí mateix, no sols a nivell intern, sinó també a nivell extern. Sap que és una mica estrany, el seu aspecte físic difereix una mica de la resta de companys. Sap que és un cargol zebra i això que tingui nom d’un animal d’un continent tan llunyà no l’acaba de convèncer.

Busca informació dels seus orígens, però n’hi ha tanta que va d’un lloc a un altre sense trobar la resposta. Casualment, consultant les pàgines de l’actualitat s’adona que les ratlles de la seva closca podrien ser... SÓN les quatre barres de la senyera! ...  I si s’hi fixa molt... aquella taca que té ben bé al mig podria ser... ÉS l’estel de l’estelada!!

Ara ho té clar! Surt excitat de la closca i crida per tot el bosc:

SÓC UN CARGOL INDEPENDENTISTA!!!



(c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada