BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Gràcies als instituts que han posat al meu llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres. I gràcies a un institut d'Olot que llegeix Cartas de Amor Encadenadas, en castellà!! Em fa molta il·lusió...


Els esdeveniments que trasbalsen el meu país en aquest moment m'ha fet recuperar en Pol, el Cargol. Sé que ell ho viu amb molta intensitat i no ho està passant gaire bé. Una abraçada a tota la gent que, com ell, lliuta pels seus ideals. No defalliu mai!!

dimecres, 3 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: LA MANIFESTACIÓ

LA MANIFESTACIÓ - setembre 2012.

Ara que en Pol, el Cargol, té clar qui és, se sent molt involucrat amb el camí cap a la independència de Catalunya. No pot deixar de pensar-hi. De fet, cada cop que beu aigua al rierol contempla orgullós la seva estelada.

Diuen que el camí serà lent. Que li diguin a ell.... En Pol sap que és la lentitud, ho porta als gens. Però ell no es desanima: on no arriba caminant hi arriba per Internet... És el que té ser tan modern!

S’assabenta que el dia 11 de setembre es farà una Gran Manifestació al centre de Barcelona. Hi vol anar: Serà la manifestació més gran de la història !! No s’ho pot perdre.

Aquell dia es lleva d’hora, es prepara un entrepà pel viatge i se’n va  a pujar a un dels moltíssims autocars que porten a la manifestació. S’afanya molt, fins i tot es podria dir que corre. Però fa tard... Veu com l’últim autocar se’n va. Crida que l’esperin, però ningú el sent.

Quan torna al bosc mira per Internet l’èxit de la manifestació. Està content, molt content i es deixa emportar pel moment i compra convulsivament unes Vamcats (Vambes amb l'estelada) per Internet.

Al cap d’uns dies quan les rep s’adona que només té un peu! ...Demana que li tornin els diners però no li fan cas...




(c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada