BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Gràcies als instituts que han posat al meu llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres. I gràcies a un institut d'Olot que llegeix Cartas de Amor Encadenadas, en castellà!! Em fa molta il·lusió...


Els esdeveniments que trasbalsen el meu país en aquest moment m'ha fet recuperar en Pol, el Cargol. Sé que ell ho viu amb molta intensitat i no ho està passant gaire bé. Una abraçada a tota la gent que, com ell, lliuta pels seus ideals. No defalliu mai!!

dimarts, 23 de juliol de 2013

LA IMPORTÀNCIA DE LES COSES.

Què és important i què no ho és? Qui ho pot decidir això? Depèn, és molt relatiu. El criteri varia segons la persona i fins i tot en cada persona varia al llarg de la vida.

Quan érem petits era molt important per nosaltres sentir-nos estimats, ser el màxim d’iguals als demés, ser acceptats en un grup i no tenir cap tret físic que ens fes ser objectiu de burla. Crec que amb això en teníem prou, i ara, ens sembla banal.

Durant l’adolescència comencem a donar valor a tantes coses que és molt difícil sentir-se satisfet en tot. El físic és important i també tenir materialment el mateix que tenen els altres. Poder sortir i formar part d’un grup gran d’amics és el súmmum... Els estudis potser són més importants pels pares que per la majoria d’adolescents...

En l’etapa adulta hi ha tantes coses importants que encara és més complicat decidir quina és prioritària. Fem una llista de deu i segur que me’n deixo:

· D’entrada, segur que tots estem convençuts que La Salut encapçala la primera posició, sense salut no es pot fer res i recuperar-la és vital per continuar vivint. La salut dels que estimem ens pot fer patir tant o més que la nostra.

· La Pau. Sense pau no es pot fer un projecte de vida perquè no hi ha futur. Sovint ens sembla obvi i no recordem que en aquest moment hi ha molts països al món en guerra...

· La Feina és mooolt important, sobretot ara que la taxa d’atur només fa que augmentar i fàcilment ens poden enviar a ser un número més d’aquesta gràfica. Per altra banda però,  també hi ha molt emprenedor frustrat que s’adona que treballar tant, tampoc no compensa l’esforç dedicat.

· L’Amor? Quant amor i desamor hi ha hagut al món des de que els humans existim?... Com és d’important l’amor si portem segles de poemes i cançons inspirats en aquest sentiment i que a tots ens ha trasbalsat a la vida. Quan el tenim és allò tant estrany que no el veiem i no ho valorem. Quan el perdem és una tragèdia o una bogeria.

· Els Diners són importants!. Diuen els qui en tenen que tampoc donen la felicitat però crec que donen una sensació molt semblant.. Cada dia hi ha més persones passant grans penalitats per la manca de diners i  la pobresa es va fent més evident.

· Els fills?. Hi ha qui tot ho aboca a fer de pare i mare. Una acció molt lloable i satisfactòria fins que els fills creixen i s’espavilen sols. També hi ha qui opta per no tenir-ne, opció que pot semblar més egoista però respectable igualment, és clar.

· La Vida Social? Cada vegada més m’adono de com és d’ important. Mireu sinó l’augment de les xarxes socials ja no només via ordinador sinó via mòbil on tothom està connectat amb tothom 24 hores al dia, explicant-se mil coses quotidianes. Fins i tot gent gran s’hi ha enganxat sense aturador... Quedar desconnectat pot ser angoixant per molta gent.

· L’Èxit professional? Hi ha qui ha estudiat, s’ha preparat i sacrificat molt i no l’ha aconseguit mai. I si s’hi arriba és tan difícil de mantenir-lo que es perd fàcilment d’un dia per l’altre.

· El Sexe?... Per moltes persones pot  anar lligat a l’amor, per altres no i pot ser molt primordial. Hi ha qui creu que la satisfacció personal passa davant de tot i és una descàrrega necessària. A la societat actual se’n parla abusivament i de manera molt vulgar.

· El físic? Tenir un físic més o menys agraciat et pot condicionar la vida.  Hi ha qui cuida molt el seu aspecte i s’hi obsessiona. Costa acceptar-nos. Semblar eternament jove és impossible, aprendre a envellir també es fa difícil.

En teoria, si tenim aquestes deu coses importants  bé, en conjunt, ens haurien de donar a la felicitat. I cadascuna per separat és important per arrodonir l’esfera.

Però no tothom té les mateixes preferències ni pel mateix ordre de valoració. Per això, quan algú diu a un altre que està preocupat, que la seva preocupació és una tonteria és molt relatiu... Plorar per tonteries... Quan una persona es neguiteja o plora per un motiu, no és una tonteria. Per ell, allò és molt important... Per ell, allò ho és tot en aquell instant...  El que l’està escoltant no pren consciència d’aquest fet, no ho viu igual... Les tonteries dels nens són molt importants per ells...

Però és que tenir-ho tot és molt difícil i sovint ens costa estar contents... És un defecte congènit de la nostra condició humana. Quan tenim parella, volem estar sols o ens enamorem de persones inabastables... Quan no tenim fills, en volem i quan els tenim ens esgoten... Quan tenim feina ens estressem i creiem que la dels altres és millor. Quan no en tenim ens deprimim... Quan tenim salut no ens cuidem gens ni mica, quan la perdem és catastròfic...

Moltes vegades el què ja tenim no ho valorem i posem importància en altres coses que potser mai tindrem i creiem tan necessàries. Llavors cal trobar la felicitat que ens falta en les petites coses que moltes vegades no apreciem: una cançó, una trucada d’un amic, un gest de complicitat, unes flors, un passeig vora el mar, una posta de sol...

De fet, arreu del món, a les persones ens preocupen bàsicament les mateixes coses, tenim els mateixos neguits i trasbalsos. Les cultures i maneres de viure poden ser diverses però en el fons no som tan diferents. Tothom vol viure tranquil, en pau i salut, guanyar-se la vida, sentir-se estimat  i tenir una certa vida social. Això és universal...

És un error comú creure que la vida dels demés és millor que la teva. La teva vida és la que t’ha tocat viure, millorar-la molt sovint depèn de la teva actitud i veure’n la part positiva només depèn de tu.




1 comentari:

  1. Doncs precisament per la relativa importància de les coses, al final aprens que ser feliç és una actitud.
    Res a veure amb la manca o l'excés d'allò que consideres important. Que també hi ajudarà, és clar.
    Com deia Groxo Marx "la felicitat està feta de petites coses: una petita mansió, un petit iot, una petits fortuna,..... :P
    Salut!

    ResponElimina