BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS!

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on trobareu bocins de l'ànima de Vic que podeu emportar-vos a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que estimeu. Ah! I llibres, també!

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba.
L'estiu és molt bonic si fas vacances però, pels que treballem, hi ha moments d'avorriment i de letargia que et fan sentir molt sol. Principalment, després de dinar quan l'escalfor que desprèn el terra crea una mena de miratge que distorsiona la realitat. Són en aquests moments ebris quan em venen al cap aquests Microcontes d'Estiu. A veure si els trobeu divertits...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi.

Gràcies a tots instituts que han triat, un any més, al llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura per als seus alumnes. Aquest any, com a novetat, hi hagut un institut de La Garriga i un d'Olot que l'han llegit en castellà. M'han enviat, fins i tot, un video fet pels mateixos alumnes! Fa molta il·lusió!!


M'ha vingut de gust canviar una mica la imatge del blog i deixar el nom només en: Contes Cruixents. Espero que us agradi.
Un petó.

dimecres, 3 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: ELS DESNONATS

ELS DESNONATS.- desembre 2012

En Pol, el Cargol, dins de la seva closca, es passa el dia a l’ordinador. Hi ha tants problemes al món que a vegades no pot dormir.

Últimament veu gent que no té feina, però a ell fins ara no li ha calgut mai treballar. Veu gent que no té menjar i ha d’anar a un menjador social, per ell al bosc de menjar sempre n’hi ha.

Però si alguna cosa el neguiteja és la gent que han desnonat. Això si que no ho entén... Com es pot viure sense casa?.. I menys ara que ve l’hivern... Pel llom li recórrer un calfred: I si venen els del banc i li volen prendre la casa?... I si li embarguen l’ordinador?...Com ho farà per seguir l’actualitat?...On dormirà? Ell que recordi mai no ha pagat res a cap banc. Només faltaria que li cobressin recàrrec... Es posa nerviós i pateix.

Va a veure en Pep, El Bolet, i tot i que a vegades no hi toca, sovint veu les coses mes clares que ningú. Li explica el què passa i el seu patiment. En Pep es posa a riure: “ No et preocupis home! ... Tu ets el menys indicat per amoïnar-te. A tu la casa et ve incorporada de sèrie!...”

Uf!... Quin descans! .Quina sort que no li puguin prendre la casa. I ell que es pensava que el llimac que havia vist fa una estona era un cargol embargat....



                                                 (c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada