BARCELONA. - febrer 2013.
En Pol, el Cargol, està tan engrescat en la Independència que no entén
perquè ha de costar tant.
Decideix anar a
veure un seu company, l’Oriol, que sempre ha set molt de la ceba. De fet,
l’Oriol és d’esquerres des de que va néixer: el cargol de la closca el té al
costat esquerre en comptes del dret com la majoria.
L’Oriol en sap un
munt de història del nostre país i es passa el dia recordant el 1714. Ha
viatjat molt i té molt clar que no tothom veu i viu el país de la mateixa
manera. Per demostrar-ho, convida a en Pol a anar a Barcelona.
L’endemà agafen
el tren pels pèls, sort que anava en retard... Baixen a Plaça Catalunya. En Pol s’esvera quan veu tanta gent que va amb
tantes presses.
- “Per què
corren?” demana a l’Oriol.
-“És un vici que
tenen” li contesta l’Oriol. “Els que venim de comarques no ho entenem això.”
Es queden on no
puguin prendre mal i escolten:
- “No els entenc.
Que no parlen català?” demana en Pol estranyat.
- “El saben però
no l’utilitzen.” Li diu l’Oriol.
- “Per què?” insisteix
en Pol.
- “N’hi ha que
han vingut de fora” li diu l’Oriol.
- “I què?... A
comarca els de fora parlen català al cap de quatre dies” puntualitza en Pol.
- “Barcelona és
un altre món...” afegeix l’Oriol tristament.
En Pol està decebut
i ara s’adona de l’altra Catalunya existent que desconeixia.
El seu company
aprofita per ensenyar-li el mar i animar-lo una mica. Això sí que l’emociona...
De camí de tornada
tenen temps d’arreglar el País tot parlant ja que el tren queda aturat poc
abans d’arribar a casa. Acaben arribant
a peu. Es veu que passa sovint això amb el tren de rodalies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada