BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS!

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on trobareu bocins de l'ànima de Vic que podeu emportar-vos a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que estimeu. Ah! I llibres, també!

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi.

Gràcies a tots instituts que han triat, un any més, al llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura per als seus alumnes. Aquest any, com a novetat, hi hagut un institut de La Garriga i un d'Olot que l'han llegit en castellà. M'han enviat, fins i tot, un video fet pels mateixos alumnes! Fa molta il·lusió!!


M'ha vingut de gust canviar una mica la imatge del blog i deixar el nom només en: Contes Cruixents.

Us regalo el meu conte premiat en el Concurs de Narrativa Curta de El 9 Nou d'aquest estiu: NENES DE SÍRIA.
Un petó.

dissabte, 6 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: NADAL EN FAMÍLIA

EL NADAL EN FAMÍLIA.- desembre 2012

En Pol, el Cargol, està dormint ben cargolat dins de la seva closca. El desperta l’arribada d’un missatge a l’ordinador. Obre els ulls, s’estira i aprofita per obrir-lo. És de la mare que li recorda que d’aquí dos dies és Nadal i que ja pot començar a passar. Diu que l’avi ja és a casa:l’any passat va arribar dues setmanes tard... pobre! Això del reuma el fa anar encara més lent....

A en Pol li fa molta mandra el Nadal, no pas pels pares ,no. Però la mare s’entesta a convidar parents llunyans que no coneix i amb alguns no s’hi entén gaire. Què hi farem! Tot sigui per la mare...Esmorza, s’empolaina i marxa.

Després de dos dies caminant arriba a casa dels pares. La mare li frega les banyes amb tendresa com quan era petit. El pare, que s’ha engreixat, només li toca lleugerament la closca, sempre s’han mantingut distants... Han decidit que l’avi ja no pot viure sol i pesa figues en un racó.

S’ofereix per ajudar però la mare no vol,...les dones s’ho volen fer soles. Juga amb els petits que hi ha per allà, sempre se li ha donat bé la canalla. Potser s’hauria de fer monitor d’algun esplai...

Comença a arribar família. D’alguns no se’n recorda ni els noms, però sí d’un que l’any passat va agafar una trompa que va dormir quinze hores seguides. Hi ha una cosina molt guapa que sempre es miren però mai es diuen res. És molt tallat en aquestes situacions.

Es posen a dinar. La taula és plena a vessar, verdura a dojo...La mare s’ho ha treballat molt perquè res surti malament. Tothom parla i menja. A la sobretaula surt el tema de la Independència. No tothom ho veu igual, els parents més llunyans en són bastant reticents. La mare talla la discussió abans la cosa no s’enveli. Els petits diuen els versos apresos a l’escola i canten nadales i surten a fora a jugar. L’ambient esdevé agradable i acollidor.


 I és que el Nadal amb família ja ho té això: fa mandra, però val la pena i mai et falla. En la família tot hi cap i s’accepten les maneres de ser de tots, encara que siguem tan diferents. 








                                             (c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada