divendres, 6 de setembre del 2019

MICROCONTE D'ESTIU: AEROPORT


Estic de vacances però, com que no disposo de diners suficients per a anar enlloc, intento entretenir-me com puc durant aquests quinze dies que tinc festa. Per veure una mica de món, se m’acut d’anar a passar unes hores a l’aeroport.  
M’encanta veure el tragí de gent amunt i avall arrossegant maletes, anant i tornant de països llunyans i exòtics que mai visitaré. Tantes cares i totes diferents; algunes de bronzejades, altres terriblement pàl·lides, ulleroses, rialleres, cansades, somiadores... Jugo a endevinar d’on venen o a on van, per com vesteixen, per com parlen, per com es comporten...
M’acosto a les portes de les arribades i em repenjo a la barana. És un degoteig constant de gent que surt i, sovint, apareixen impressionants riuades de persones. M’agrada veure els retrobaments. N’hi ha de ben emotius, n’hi ha de sonats i escandalosos, n’hi ha de discrets, n’hi ha de freds... De sobte, un home ve somrient de dret cap a mi i, penso, que voldrà? Llavors veig que m’esquiva i besa als llavis a la dona que tinc just al costat. La dona marxa emocionada darrere el besador i el seu lloc l’ocupa una joveneta. Minuts després, apareix per la porta una noieta que s’abraona, esbocada, cap a la del meu costat i es besen arrambades malgrat la barana que les separa. Carai! Quanta passió!! Aquesta deu ser la barana dels petons!
El pròxim petó serà per mi, segur! Porto una hora esperant amb els ulls tancats i els llavis a punt. Ha d’estar al caure...