BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS!

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on trobareu bocins de l'ànima de Vic que podeu emportar-vos a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que estimeu. Ah! I llibres, també!

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi.

Molt agraïda a l'Institut del Ter de Manlleu per haver triat 2 dels meus llibres com a lectura per als seus alumnes aquest curs passat.

V PREMI GUILLEM DE BELIBASTA: Un segon premi sempre és un meravellós reconeixement! Moltes gràcies!!


Us ve de gust un microconte d'estiu ben fresquet? Doncs, endavant! Que vagi de gust. Un petonàsss!

divendres, 6 de setembre de 2019

MICROCONTE D'ESTIU: AEROPORT


Estic de vacances però, com que no disposo de diners suficients per a anar enlloc, intento entretenir-me com puc durant aquests quinze dies que tinc festa. Per veure una mica de món, se m’acut d’anar a passar unes hores a l’aeroport.  
M’encanta veure el tragí de gent amunt i avall arrossegant maletes, anant i tornant de països llunyans i exòtics que mai visitaré. Tantes cares i totes diferents; algunes de bronzejades, altres terriblement pàl·lides, ulleroses, rialleres, cansades, somiadores... Jugo a endevinar d’on venen o a on van, per com vesteixen, per com parlen, per com es comporten...
M’acosto a les portes de les arribades i em repenjo a la barana. És un degoteig constant de gent que surt i, sovint, apareixen impressionants riuades de persones. M’agrada veure els retrobaments. N’hi ha de ben emotius, n’hi ha de sonats i escandalosos, n’hi ha de discrets, n’hi ha de freds... De sobte, un home ve somrient de dret cap a mi i, penso, que voldrà? Llavors veig que m’esquiva i besa als llavis a la dona que tinc just al costat. La dona marxa emocionada darrere el besador i el seu lloc l’ocupa una joveneta. Minuts després, apareix per la porta una noieta que s’abraona, esbocada, cap a la del meu costat i es besen arrambades malgrat la barana que les separa. Carai! Quanta passió!! Aquesta deu ser la barana dels petons!
El pròxim petó serà per mi, segur! Porto una hora esperant amb els ulls tancats i els llavis a punt. Ha d’estar al caure...