Fa estona que està
avorrit en una mena de letargia ensopida en aquesta tarda de finals d’estiu.
Sent com el seu cos llarg i esprimatxat s’escalfa sota els potents rajos d’un
sol que crema com mai. Tot i tenir els ulls clucs, una intensa llum vermella li
travessa les parpelles i el fa fixar en una mena de cucs negres que es
belluguen d’un costat a l’altre del seu camp de visió i li impedeixen adormir-se. De fet, no s’hauria d’adormir, al contrari,
hauria d’estar al cas per si la veu venir. Alguna cosa molt a dins seu li
recorda que avui pot ser l’última oportunitat de tornar-la a veure.
No té noció del
temps que fa que espera però intenta posar el metabolisme al mínim per no
gastar energia de manera absurda i innecessària. Només es permet, molt de tant
en tant, fer espetegar les mandíbules, una mania que ha agafat últimament i que
repeteix sense pensar.
De sobte s’adona
que té gana, seria una pena que el seu estómac malbaratés l’esforç que porta
fent des de bon matí. No és cap urgència, pot esperar...
Una lleugera remor
de fulles el posa en alerta i obre els ulls. Un borinot negre i pelut passa
arran de la seva cara i emet un soroll molest i impertinent. Sort que
desapareix amb la mateixa rapidesa que ha aparegut.
Un núvol fosc i
espès es col·loca davant el sol i la temperatura baixa uns graus durant uns minuts.
El seu cos tremola. Es comença a neguitejar, potser està fent el préssec... Valdria
més deixar-ho córrer i anar a fer un
mos.
Fa dos dies que la
va veure i els seus peus l’han manat inconscientment cap aquí, al mateix lloc.
No té la certesa que ella torni. Potser només va ser una casualitat que es
trobessin en aquest racó del parc, potser ella estava de passada, potser...
No en sap res d’ella,
senzillament, la va mirar i li va agradar. Va despertar en ell una mena
d’atracció inexplicable i irracional que l’ha portat a esperar-la, pacientment,
i ha convertit aquesta trobada en una prioritat vital durant aquest parell de
dies.
No busca res,
pensa, ... o sí?...
Seria absurd enganyar-se
ell mateix, espera el què esperen tots, però reconèixer-ho el converteix de
manera irremeiable en un ésser primari. Sap amb certesa que busca una passió boja i desenfrenada, que vol desfermar
els instints més animals i sadollar d’una vegada la seva ànsia de sexe, que vol
satisfer una necessitat delirant que no aconsegueix calmar. Només això, res
més...
Està tan absort en
els seus pensaments que no s’ha fixat que està acompanyat. Quan gira el cap té
un sobresalt que el fa posar dret de cop. La veu allà, dreta, esplèndida,
fitant-lo amb uns ulls immensos. És ella, sí.
Impossible oblidar
aquests ulls preciosos, enormes, que contenen un univers sencer. Ostres... Que
bonica que és! Dubta que hi pugui haver al món res més encisador i ara la té al
davant, just a dues passes, mirant-lo. Increïble.
No es diuen res. S’observen.
No deixa traspuar la
seva alegria i així, hermètic, s’escuda sota un rostre que es manté
inexpressiu. Té por a mostrar-se massa vulnerable.
Ella tampoc fa cap
mena de gest de simpatia però s’acosta una mica. Ell interpreta aquest moviment
com un senyal de confiança i fa un pas
endavant. Se situen cara a cara però ella és més alta del que esperava i es veu
obligat a alçar lleugerament la vista per seguir mirant-la als ulls.
Guiat per un
instint que no sap d’on surt, pren la iniciativa amb molta tendresa, i
s’arrisca a tocar-li la cara amb els seus llargs dits. Ho fa molt a poc a poc, temorenc
que ella fugi al mínim moviment brusc. Ella roman quieta i quan tanca els ulls
durant uns segons creu superada la primera prova.
Ara és l’altra qui
col·loca la mà damunt l’espatlla i l’empeny suaument cap a terra. Es deixa
caure complagut quan veu que ella el segueix fins a tocar l’herba. Amb els dits
entrellaçats, es queden estirats cara el sol mentre els seus cossos afluixen la
tensió. Respiren rítmicament.
Poc després es
tomba cap a un costat i la contempla. Ella li respon amb un somriure esbiaixat que
tradueix com un permís i, sense perdre temps, comença a acariciar-la. Com un
vent amable i lleuger la despulla de totes les pors, li treu les capes de
vergonya, li llepa les esgarrinyades i borra totes les llàgrimes del passat.
La deixa nua i pura
com si tornés a néixer, com si tot comencés ara i aquí. No existeix res més que
aquest present, aquest regal... Els dos tremolen.
Agosarat, s’enfila
damunt d’ella i es miren. Queda absort en el mar dels seus ulls tan rodons, tan
humits, tan transparents que li sembla veure-hi peixos que neden en un anar
venir interminable; uns ulls que tenen una força d'atracció tan forta que
mirant-los creu que s’hi podria ofegar. S’espanta i es veu obligat a desviar la mirada.
Ella aprofita el
seu astorament i en un descuit, el subjecta fort per les espatlles i el
col·loca d’esquena a terra en un
moviment extraordinàriament ràpid. S’han intercanviat els papers, ara ell està
a sota. Sorprès per aquesta decisió, s’adona de l’empenta que té i de la força
amb què el subjecta. El seu cos queda cobert sota el d’ella. L’ha subestimada.
A ella no li queda el mínim vestigi de fragilitat mentre que ell es reconeix
ínfim. La nova posició el perjudica a l’hora de portar la iniciativa d’aquest
joc seductor i perillós. Se sent empresonat.
Inexplicablement,
s’excita...
Ella li manté les
extremitats atrapades amb força mentre l’olora. El ressegueix de cap a peus, a
escassos centímetres, i ell nota l’alè calent que li recorre el cos. El cor li
batega tan fort que no dubta gens que ella el pugui sentir. Mai abans havia estat
en una situació semblant ni havia sentit res així tan salvatge.
Quan intenta
moure’s ella el priva. Veu en la seva mirada una agressivitat que el fa embogir
encara més. Té ganes d’ella, d’anar al gra, de clavar-s’hi com un clau roent però
ella, maliciosa, posposa l’acte una
vegada i una altra mentre allarga l’estona.
Es deixa de fer,
vençut. És una derrota agradable, la millor que ha viscut de totes les batalles
anteriors. Tanca els ulls i s’abandona.
Es nota la gola
seca i té set.
Com si li hagués
endevinat el pensament, ella pivota damunt seu i li dóna a beure del seu sexe.
Una maniobra ràpida que no li ha donat temps a reaccionar, ni a canviar de
posició, però ara ja no li importa. Satisfà la seva ànsia i calma el seu deler mentre
xarrupa el nèctar del seu cos.
Ella es retorça melosa.
El seu cos vibra. De la seva gola en surt un ronc profund que s’escampa parc
enllà.
Ella es tomba i li
llença una mirada encesa. Ell no sap què més fer, en canvi l’altra té ben clar
cada pas que fa i es demana quantes vegades deu haver repetit el mateix amb
altres amants. No importa, ara és l’afortunat.
Amb una agilitat
esborronadora, l’abraça bruscament mentre els sexes es complementen amb facilitat.
Ell fa un gemec gutural, sorprès per aquesta sobtada onada de goig que li
recórrer d’una punta a l’altra el seu cos menut.
Tanca els ulls i
assaboreix el premi. Oh, sí... oh sí!
Els seus cossos
convulsen en un únic batec extasiant durant uns llargs minuts.
El plaer pot
esdevenir dolorós?
No té clara la
frontera però una terrible fiblada li fa obrir els ulls. S’esgarrifa. Ella està
mastegant quelcom que podria ser part de la seva anatomia.
Queda petrificat
però no fa el mínim intent de moure’s o defensar-se. Ella somriu amb la boca
plena. La seva expressió esdevé monstruosa i una nova queixalada se li emporta
un tros de cara. Ell fa un crit que ella emmudeix quan d’una estrebada li
arrenca el cap.
Malgrat està
decapitat, el seu cos encara es manté sexualment actiu una hora llarga.
Quan ella s’ha menjat
tot el cap, es desfà de la despulla del seu amant i busca un recer per passar
la nit.
D’això se’n diu: “Perdre
el cap per una femella”, pobres mantis mascles...