En Pol, el Cargol,
d’ençà del 9N del 2014 que no ha deixat de seguir l’actualitat, però ha de
reconèixer que hi hagut moments que la seva bava independentista s’ha assecat
una mica.
L’11 de setembre
del 2015 no va poder participar en la Via Lliure de Barcelona perquè estava en
una estada de dues setmanes al País Basc que no ho va poder canviar. Va seguir
al punter gegant des d’una taverna de Donostia. I el dia 27 ja era aquí per
anar a votar. Això sí que seria imperdonable per un independentista com ell!
Els resultats van ser molt positius i va córrer a celebrar-los una vegada més amb l’Oriol.
L’11 de setembre
del 2016 va ser a Berga i el del 2017 va cridar: VOTAREM!! a Barcelona fins a quedar
esgargamellat.
Ara feia temps que
no se sentia tan útil pel seu país com aquests darrers mesos: forma part d'un
CDR i l’1 d’octubre es va passar tot el dia, i també la nit abans, protegint els
col·legis electorals per poder anar a votar.
En Pol va ser un dels que van rebre, però va poder salvar una urna i van continuar votant la resta del dia. No li van trencar les dents perquè no en té i tardarà uns temps a tenir la closca refeta del tot. De fet, l’exterior l’importa poc, és de l’interior que se sent malament. Arrossega una tristesa que el porta a passar-se el dia mirant la pluja i això que no plou...
En Pol va ser un dels que van rebre, però va poder salvar una urna i van continuar votant la resta del dia. No li van trencar les dents perquè no en té i tardarà uns temps a tenir la closca refeta del tot. De fet, l’exterior l’importa poc, és de l’interior que se sent malament. Arrossega una tristesa que el porta a passar-se el dia mirant la pluja i això que no plou...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada