La dona s’afanyava a acabar la seva feina quan de sobte va quedar parada
davant l’escena que se li mostrava als ulls i no va saber reaccionar.
Hi havia una víctima feta presonera al mig del paratge, traçudament
lligada, que intentava amb tots els seus esforços afluixar les cordes que
l’empresonaven, però tot era endebades. Els seus ulls esbatanats reflectien el
desesper i l’angoixa creixent que l’amarava de suor. La dona, per un instant,
li va passar pel cap la possibilitat de socorre-la, però el pensament es va
esfumar tan ràpidament com va fer acte de presència la bèstia.
La bèstia es mostrava grandiosa, brutal i peluda. Caminava amb molta
agilitat enfilada en vuit llargues potes. El seu cap monstruós tenia dos petits
ulls laterals que li servien per vigilar el seu entorn, mentre dos ulls enormes
centrals no deixaven d’observar la presa. La seva fesomia com una màscara aterridora
de somriure esbiaixat , mostrava una espectacular mandíbula adequada per
desencaixar-se i engolir d’una sola queixalada la presa.
Va avançar afamada cap al seu banquet, mentre emetia un xiuxiueig
hipnòtic. La captiva va tancar els ulls tremolant, però inesperadament va
aparèixer del no-res una altra fera d’aparença similar a la primera. Es van contemplar uns breus instants i la
bèstia posseïdora del botí es va llançar a la carrera cap a la seva rival. Es produí un embat d’una contra l’altra. Se
sentiren els espetecs dels òssos en estavellar-se. El segon animal va caure de
l’embranzida de l’agressora. Va aixecar-se ràpidament i començà la lluita. Tres
potes retronaren amb destresa damunt el cos de la primera. Reculà sobtada de la
força que manifestava la seva contrincant. Agafà embranzida i utilitzà les dues potes
davanteres per atacar-li els ulls. L’intrusa feu un esgarip de dolor i quedà
parcialment cega. Les seves potes buscaren el cos de l’altra i van descarregar damunt d’ella la seva desgràcia. La primera
fera notà com el seu abdomen s’obria i quelcom semblant a unes vísceres li
lliscaven fins arribar al terra. La ràbia continguda li permeté un altre
esforç. S’encabrità damunt de la competidora i li arrencà a mossegades dues potes. Crits de
dolor, sang i entranyes s’escampaven dins el ring. En un darrer intent, la
primera bèstia s’acostà arrossegant-se fins a la segona i aprofitant el seu
costat cec, l’atacà per sorpresa. Però aquesta reaccionà i obrint àvidament la seva mandíbula li
arrencà d’un queixalada l’abdomen que ja tenia obert. Un udol esfereïdor s’escampà
per tot el paratge. La bèstia va caure vençuda. Morta.
La segona aprofità el seu moment de glòria per refer-se de la lluita.
Buscà dins el seu reduït camp de visió la presa. L’olor de la seva suor l’havia
manat cap aquí i ara obtindria el premi.
Malgrat li mancaven dues potes, es va moure encara amb certa agilitat
fins al costat del seu botí.
Per la víctima el seu destí no havia canviat, acabaria dins la panxa
d’una fera sí o sí. Tancà els ulls i somicà. La boca de la caníbal s’obrí i
l’engolí tota sencera ...
La dona observava l’escena palplantada. Va fer una esgarrifança. Va
agafar una escombra i, d’una manotada, desfé la teranyina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada