dijous, 25 de juliol de 2019

MICROCONTE D'ESTIU: SORPRESA


Esperem amagades al mig de l’herba, hores i hores, sota la canícula. Ens agrada l’estiu i, com més calor, millor. Matem els temps fent capcinades i mussitant, entre nosaltres, sons imperceptibles; sempre atentes al trepig de qualsevol parell de peus que s’acosti. Ens delecta l’espera, tant o més que l’encontre i, mentrestant, assagem la jugada un munt de vegades, empescant-nos nous factors sorpresa. Les víctimes han de complir les premisses de què vagin soles, que no portin auriculars posats i que llueixin sabates noves de trinca.
Xssst! Silenci noies! Que s’acosta un neòfit de calçat acabat d’estrenar. Ve parlant sol i bada. Vinga, va. Quins nervis...
Zzzz... S’atura en sec. Zzzzz... Mira cap a mi. Paro. Quan sembla que vol tornar a caminar, m’hi poso de nou. Zzzzzzz... Obre els ulls ben grossos i estira el coll per damunt de l’herba però no em veu. Zzzzz... Escomet una companya per l’esquerra. Gira el cap espantat. Fa dues passes vacil·lant. Zzzzzzz... Ratifica una altra més endavant. La seva cara es posa pàl·lida. A poc a poc, desfà les passes caminant enrere i, de sobte, arrenca a córrer esperitat.
Em pixo!! Hahaha... Ens cargolem de mal de panxa. Hahaha... Quin fart de riure quan juguem a fer creure als pixapins que som serps. Les cigales som tant de la broma. Hahaha...