Esperem amagades al
mig de l’herba, hores i hores, sota la canícula. Ens agrada l’estiu i, com més
calor, millor. Matem els temps fent capcinades i mussitant, entre nosaltres,
sons imperceptibles; sempre atentes al trepig de qualsevol parell de peus que
s’acosti. Ens delecta l’espera, tant o més que l’encontre i, mentrestant,
assagem la jugada un munt de vegades, empescant-nos nous factors sorpresa. Les
víctimes han de complir les premisses de què vagin soles, que no portin auriculars
posats i que llueixin sabates noves de trinca.
Xssst! Silenci
noies! Que s’acosta un neòfit de calçat acabat d’estrenar. Ve parlant sol i bada.
Vinga, va. Quins nervis...
Zzzz... S’atura en
sec. Zzzzz... Mira cap a mi. Paro. Quan sembla que vol tornar a caminar, m’hi
poso de nou. Zzzzzzz... Obre els ulls ben grossos i estira el coll per damunt
de l’herba però no em veu. Zzzzz... Escomet una companya per l’esquerra. Gira
el cap espantat. Fa dues passes vacil·lant. Zzzzzzz... Ratifica una altra més
endavant. La seva cara es posa pàl·lida. A poc a poc, desfà les passes caminant
enrere i, de sobte, arrenca a córrer esperitat.
Em pixo!! Hahaha...
Ens cargolem de mal de panxa. Hahaha... Quin fart de riure quan juguem a fer
creure als pixapins que som serps. Les cigales som tant de la broma. Hahaha...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada