VESTIDA DE GAMBA.

La Marta treballa en un supermercat des de fa poc temps, de fet l’han agafada de cara a festes perquè hi ha més feina. Ella es pensava que li tocaria posar bé els productes dels prestatges dels infinits passadissos que té el supermercat, però no. Amb la feina que li han donat no hi comptava, i se li està fent una mica gran: l’han vestida de gamba.  Amb un vestit taronja i una caputxa amb antenes i dos ulls a cada banda es passa vuit hores disfressada de marisc. I amb uns fulletons als dits fa publicitat de la gamba congelada que està d’oferta per aquestes festes.

Ja fa dues setmanes que va vestida així. També té una part positiva, amb la tonteria aquesta de la disfressa, no ha de treballar gaire, simplement passejar-se. La Marta que és de caràcter més aviat reservat, que no li ha agradat mai disfressar-se, millor dit, odia el carnestoltes, li costa superar el ridícul. Les companyes de feina se’n foten d’ella tot el dia, i com que no les coneix, li fa ràbia i ja comença a odiar-les.

Llavors hi ha la gent: n’hi ha de simpàtica que li acaben comprant la caixa, alguns perquè realment la necessiten i d’altres perquè l’expressió de la seva cara desperta una certa tendresa que fa que es quedin amb les gambes. També n’hi ha que es riuen davant seu sense massa sensibilitat i n’hi ha que simplement... l’avien. La canalla també són un terreny perillós, alguns jugant li tiben la cua o li volen tocar les antenes i li acaben fent mal. L’altre dia un parell d’adolescents li van fer un placatge que la van tirar per terra. Patètica,... així és com es sent la Marta.

Però des de fa un parell de dies, a la secció de begudes hi ha un noi nou. Es veu que una casa de caves molt coneguda ha tingut la mateixa brillant idea que els venedors de gambes i han vestit un xicot d’ampolla de cava. Allà dins ficat, portant el tap per barret i amb els braços sortint per cada costat hi ha un noi amb uns ullassos verds com l’ampolla que l’embolcalla. Té un somriure tan bonic i encisador que no és d’estranyar que gairebé totes les fèmines a les que s’adreça acabin marxant amb una caixa d’ampolles de cava. Està en la seva salsa, ha nascut per fer d’ampolla de cava...

La Marta se’l mira envejosa  des de la secció de congelats. No sap com s’ho manega per engalipar les clientes d’aquesta manera. Plena de coratge, quan pot s’acosta a veure’l. Ell la rep amb un somriure tan espaterrant que a ella li tremola fins i tot la cua. És encantador i de seguida es cauen bé. Ell sap agafar-se aquesta feina amb alegria i això ajuda a la Marta que li marxi una mica la vergonya... Passa l’encarregada i els avisa que s’ha d’estar per la feina i es separen forçosament, cadascú a la seva secció.

Però de tant es miren d’una punta a l’altra del llarg passadís i la Marta riu quan ell la saluda movent els braços d’un costat a l’altre de manera exagerada. Un cop per fer-la riure una mica, fa un salt enlaire i de l’embranzida li marxa el tap disparat al cap d’una clienta que passava per allí. La Marta no pot deixar de riure en tot el dia i amb aquest nou posat acaba venent més caixes de gambes que els dies anteriors.

Ara va a treballar contenta i les vuit hores vestida de gamba se li fan curtes. De fet, pateix per quan hagin passat les festes, el noi marxarà a fer publicitat a un altre supermercat i ella haurà de reposar els milers de productes de la secció de congelats. La feina no tindrà cap mena d’al·licient si ell no hi és.

A més, aquests últims dies han aconseguit ensarronar l’encarregada fent-li creure que passejant-se els dos de costat pels passadissos poden fer marxar els clients amb una capsa de gambes i de cava alhora. Les vendes són un èxit i l’encarregada està més que satisfeta. I així, junts tantes hores s’han fet molt amics i el millor de tot és que s’agraden...

I el dissabte, a última hora es troben al magatzem, endreçant les caixes que han quedat per vendre de cara la setmana vinent. La Marta encara disfressada, està dins la cambra, comptant les caixes de gambes que queden, quan el noi vestit d’ampolla de cava li ve pel darrera i l’abraça. De l’empenta se li mou la caputxa i li tapa la cara. Es gira i ell li busca els seus llavis per sota la roba. Sorpresa es deixa fer i es besen llargament... El noi impetuós fica les mans per sota la caputxa i el cap de gamba cau per terra i li desfà la trena dels cabells. Ella li treu el tap del cap i li passa els dits pel mig dels seus cabells esbullats que li han quedat drets. Riuen. Li fica les mans per dins la disfressa i li diu a cau l’orella: ”M’encanten les gambes. Són afrodisíaques...”. Ella s’estremeix i es tornen a besar a la boca. S’estiren damunt de les caixes i les mans corren ansioses a trobar la pell sota les disfresses. Allà mateix, a la cambra frigorífica,  fan l’amor d’una manera boja i desenfrenada... Una barreja explosiva de gambes i cava.

El dilluns tots dos falten a la feina. Un refredat de campionat els ha obligat a fer llit dos dies seguits.