Ella balla al mig de la pista. Amb els ulls tancats es deixa envoltar per la melodia i el seu cos segueix compassat el ritme de la música. És el seu moment, és quan s’oblida de tot i es deixa anar i el seu cos es torna lleuger i vola, com quan era petita i el seu pare la feia girar tan ràpid que sentia a fregar els núvols amb els seus peus... Ballar és la seva passió.
El seu cos es contorneja i
s’abraça ella mateixa. Fa pujar una mà lentament fins el coll i la desvia cap el seu clatell. Aixeca els braços
per damunt del seu cap. El seu cabell curt li dona un cert aire masculí però la
seva cara menuda i els seus bonics ulls verds li configuren una expressió angelical.
És petita i d’aparença feble però quan balla es fa gegant... És conscient de
l’expectació que desperta.
Li encanta la música i en aquesta
discoteca li estan encadenant les seves cançons preferides. No pot deixar de
moure’s, el seu cos vibra en cada nota i canta mentalment totes les lletres. Tants
anys de dansa li han donat una elasticitat
i una manera de ballar que la fan brillar. Són uns minuts sublims...
Quan s’acaben les cançons i el dj
es decanta cap un altre estil, ella obre els ulls i s’adona de la quantitat de
persones que l’estan observant. Algunes noies critiquen que no es manera de
ballar, així, en una discoteca, mortes
de ràbia i enveja. I molts nois embadocats no deixen de seguir-la amb la vista
quan s’acosta a la barra i demana un gintònic.
Ella exhausta fa un glop a la
beguda i nota com una cama li flaqueja, però ho dissimula. Repassa al seu
voltant i veu que encara bastants nois l’espien. No sap cap a quin dirigir-se,
li agrada ser ella la que escull. Li agraden els tímids que s’atabalen quan
ella se’ls hi adreça i esquiva als més llençats deixant-los amb la paraula a la
boca.
Fa un altre xarrup i veu un noi
assegut a l’altre extrem de la barra que se la mira. Li agrada el seu aspecte
físic d’estudiant de filosofia, perdut i
fora del seu ambient. Té el cabell despentinat i una mirada molt bonica i
magnètica. Ella li somriu però el noi la
segueix mirant absort en els seus pensaments. Decidida va cap a ell i se li
planta al davant, i ell gairebé cau del tamboret de l’impacte de la seva
presència, però refà la situació amb un somriure de compromís.
Ella no torna a ballar, malgrat
que les cançons que sonen li agraden, de fet, la cama se li enrampa i li costa
fins i tot estar-se dreta. S’acaba seient al costat d’ell i dos gintònics
després, el noi tímid s’ha embalat en una conversa filosòfica que a ella li
sembla interessant i divertida. S’ho està passant bé, ell és encantador i té un
cert aire de savi despistat que el fa molt atractiu.
Va passant la nit i al tercer
gintònic, les seves cares estan tan a prop que mentre ell li està explicat
Kant, ella, que ja fa estona que no l’escolta, li ressegueix la cara amb el dit
i en un moviment impulsiu li besa els llavis. Ell calla obligat per la boca
d’ella damunt la seva i li correspon amb un petó passional. Després del primer,
s’encadenen un seguit de petons fins que ell acaba baixant del tamboret i s’arramba
al seu cos.
Encesos d’amor surten de la
discoteca i caminen cap un motel que hi ha carrer avall. La noia té feina a fer
seguir la cama, però ell riu perquè pensa que està beguda.
Pugen a l’habitació i despullats
es rebreguen i s’exprimeixen fins que s’adormen. Quan el sol entra per la
finestra, ella el desperta i l’empeny cap sota la dutxa. Ell rondina mandrós
però s’acaba desvetllant sota el raig de l’aigua i juguen. Molls cauen damunt el llit. Ella se li asseu a
sobre i el sotmet a una tanda de pessigolles que el deixa baldat... Ell no pot
parar de riure i d’una batzegada la tomba i es col·loca damunt seu. Li aguanta
els braços quiets al costat del cos i s’adona del rastre de moltes punxades.
“Et drogues?” li pregunta ell una mica parat. “He estat malalta, però ja estic
bé” diu ella. Llavors, s’hi fixa i amb
la claror veu un munt de cicatrius que fan dibuixos en el seu cos i li pregunta
com és que porta tantes operacions. Ella diu que no en vol parlar i es posa
seriosa. Però el noi es llença juganer damunt seu i li llepa totes les cicatrius. Ella riu i
tornen a rebolcar-se amb desesper.
Més tard jauen estirats i posen
les mans una damunt de l’altra, la d’ella és molt més petita. En aquell moment
ell s’adona que encara no sap el seu nom. “Com et dius?” li pregunta. “Res de
noms” diu ella, com si fos una norma. Ell no ha parat de xerrar en tota la nit,
ell que li costa tant obrir-se, li ha explicat a ella tot: què estudia, què li
agrada, els seus projectes d’any nou... I ella només l’ha escoltat, no ha
explicat res de res, ni tan sols sap el seu nom. Estranyat se la mira i
diu:”Per què?”.
Però ella s’aixeca i busca la
seva roba interior. Ell li agafa les mans i l’atura. “D’acord. No em diguis el
teu nom, però donem el teu número de mòbil...” demana ell. Ella l’aparta i
continua vestint-se. “Si us plau, m’agrades molt... Podem quedar un altre dia?”
suplica . Però ella fa que no i quan es calça nota un altre cop com la cama se
li enrampa. “Però... i això que ha passat? No significa res?” diu ell agenollat
nu sobre el llit. Ella li agafa la cara entre les mans i li diu amb un
somriure: ”Pren-t’ho com un regal de Nadal!” i li fa un últim i llarg bes als
llavis.
Quan és a fora el carrer nota com
la cama li fa més mal. Camina una estona ranquejant i recorda les paraules del
metge: ”Quan la rampa sigui constant i dolorosa, hauràs de tornar ingressar.
Llavors ja saps quin serà el desencadenant...”. Les llàgrimes li cauen cara
avall i pensa en el noi que ha deixat. “Puc regalar el meu cos mentre encara em
funcioni, però el meu cor no el puc donar a ningú”. I recolzada a la paret, es deixa caure a terra i amb el mòbil truca a
una ambulància que la porti a l’hospital...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada