Per què els homes i les dones
tenim comportaments tan diferents? Perquè la societat ens tracta diferent, de
manera més o menys conscient, i ens transmet una sèrie de normes i pressions
que ens fa ser com som.
Des de l’època de les cavernes el
rol de l’home ha estat pràcticament el mateix: el dominant, el protector, el
triomfador... Però el paper de la dona, clarament secundari, ha anat
evolucionant en aquest darrer segle i s’ha produït una revolució femenina que
sembla no tenir marxa enrere. I és que hi ha tantes diferències de gènere i
pressions socials que sovint no hi posem esment...
Popularment al món s’accepta com
una sort l’arribada d’un fill mascle i en canvi és viscut amb menys gràcia si
es tracta d’una nena, els avortaments massius de fetus femenins de la Xina en
són un trist exemple.
I és que aquesta diferència de
tracte està tan acceptada des de les famílies, que fins i tot les mares tractem
inconscientment de manera diferents als nostres fills de les nostres filles:
els colors, les joguines,... Els elogis
cap a les nenes són gairebé sempre estètics, que boniques les nostres petites
princeses, i en canvi en els nens ens referim més al caràcter: forts i valents.
Els anuncis infantils de la
televisió abans ens inculcaven a les nenes el rol de mares i les nines eren
nadons que havíem de cuidar per la seva aparent fragilitat. Ara no hem millorat
gaire: la maternitat ha estat substituïda per la seducció (estoigs de maquillatge)
i l’adolescència prematura (nines que aparenten adolescents amb cossos
desproporcionats: llavis grans, cintures impossiblement estretes..., en les
quals la nena s’emmiralla i desitja imitar). Però els anuncis destinats als
nens continuen sent bàsicament els mateixos de sempre: armes, jocs violents,
robots,... Un món caòtic, buit, virtual, sense sentiments... Matar sense cap
amenaça, agressió sense motiu, la vida no té cap valor: “Game over” i tornar a
començar.
En els patis de les escoles hi ha
una pista de futbol on la majoria dels nens juguen i les nenes s’ho miren. Els
professors sovint es comporten diferent amb els nens i les nenes i se’l valora
diferents aptituds. Normalment els nens creen més conflictes i les nenes reclamen
menys atenció, però existeixen tristament situacions de bulling amagades en els
nens perquè no es queixen, perquè fa dèbil i no poden plorar... En canvi, les
nenes acostumen a queixar-se davant de situacions semblants.
On la diferència de gènere és
molt evident és en els llibres d’història: no hi surten les dones, no hi ha textos ni
cites de dones... La presència femenina només apareix en exemples de converses
en llibres de llengua. També existeix una
greu invisibilitat de les dones en termes genèrics: “Som-hi nois!... Tots els
homes de la terra...” que assumim calladament.
Un altre component social que fa
pensar és l’alta taxa de mortalitat masculina: moren molts homes en baralles, en
curses de velocitat, prenent drogues... i en riscos presos de manera innecessària per voler ser més que els
altres. Els homes estan programats per triomfar i se’ls crea una pressió que si
no ho aconsegueixen, a vegades, poden caure en el suïcidi i l’alcoholisme... A
les dones se’ns demana ser físicament seductores i agraciades, complir uns
cànons de bellesa inabastables que porta a la bulímia i l’anorèxia en persones
amb poca autoestima. Però després s’espera de nosaltres que siguem unes
excel·lents mares i eternes cuidadores. Per què estudiar i preparar-se tant si
hem d’acabar a casa? Es veu que amb això n’hem de tenir prou i ens hem de
sentir completes.
Uf!! Quanta pressió desmesurada
que ens bloqueja a tots i ens fa sentir infeliços!
Ens queda molt per fer... Hem de
fer un canvi a la societat i intentar educar des de casa i des de l’escola en busca
d’un equilibri. Hem de donar a cadascú el que li falta: permetre als homes
treure tota la seva part sentimental tradicionalment mal vista, i no obligar a
les dones a ser el que no han triat. Potser els homes, conservadors de mena, ho
viuran amb cert patiment per por a perdre certs privilegis i per la inestabilitat que genera adaptar-se a
nous canvis perquè tot plegat significa un gir en les relacions i en el què
esperem els uns dels altres. I és que:
“Les dones busquem un home que
ENCARA NO existeix i els homes busquen una dona que JA NO existeix.”
Les dones d’ara busquem un home
que no s’assembli gens als nostres pares, un home que ens escolti, ens estimi
però que ens doni llibertat per estudiar, treballar i ens deixi ser nosaltres
mateixes. Un home que ens ajudi en la feina de la casa, que cuini i tingui cura
dels fills amb paritat. Un home amb una part femenina desenvolupada sense cap
mena de vergonya.
Els homes que busquen en la seva
parella una segona mare no la trobaran. Nosaltres no volem ser com les nostres
mares abocades eternament a la família a ajudar a realitzar els desitjos dels
altres aparcant els propis en un racó. Ho volem fer tot, compaginar tot... Serà
difícil, ho sé. Ens equivocarem moltes vegades i haurem de tornar a començar,
però tot serà més fàcil si tots ens hi impliquem.
Aquesta evolució és un camí cap a
la llibertat per poder ser cadascú qui vulgui ser. Els homes i les dones som
persones amb desitjos i il·lusions per realitzar. Busquem simplement igualtat
d’oportunitats i despendre’ns a poc a poc de totes aquestes capes de pressió
social que ens han encasellat. Trencarem
barreres i farem un món nou on tots, homes i dones, puguem viure amb plenitud.