dimarts, 9 de desembre del 2014

SINCERITAT

Hi ha persones que vivim enganyades. Ens pensem que en aquest món es pot viure dient la veritat i essent sincer i autèntic. Ens pensem que essent bones persones com som, no hi pot haver problemes, perquè no tenim res a amagar, però aquesta idea és sovint errònia.

A vegades la franquesa topa amb persones amb qui creies que podies obrir-te, però quan ho fas la seva reacció no té res a veure amb l’esperada: es tanquen en banda amb un sonor cop de porta que et deixen glaçat. Dir la veritat no vol dir ser honestament cruel, ans el contrari, em refereixo a parlar en veu alta de les coses bones que aquella persona t’aporta a la teva vida. Hi ha persones que aquest gest l’interpreten com una intrusió a la seva intimitat. No tots busquem el mateix en les relacions i ens costa entendre-ho... Haurem d'aprendre a respectar que per alguns la sinceritat és excessiva.
    
“Qui diu les veritats, perd les amistats” em deia la meva àvia. Doncs, que trist... Em sembla patètic haver de viure en un món ple de farsants. Que fingir o aparentar sigui la cara que es vol oferir als demés. De petons forçats a les galtes, d’abraçades poc estretes, de somriures mentiders...

Aquests dies passejant per les botigues he vist :”Amics Invisibles a 5 euros”. Em sembla una idea genial... Qui no té un amic és perquè no té cinc euros... Crec que entraré a la botiga i me’n compraré un. No sé quin ventall d’estoc tenen, espero que n’hi hagin per triar. Vull un amic sincer, que em digui les coses tendrament clares i que me’n pugui refiar. No vull ni que me l’emboliquin, me l’emportaré de braçet!  


1 comentari:

  1. Hola, soc en Quim. Si dona, el teu amic invisible.........., No no, el teu amic visible, ara ja em pots regalar aquest obsequi de cinc euros. ; -)

    Bé, si no me'l regales continuarem sent amics !!!

    ResponElimina