BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Tercera edició de Cartes d'Amor Encadenades!!! Gràcies als instituts que han posat al meu llibre com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres.

divendres, 21 de juny de 2013

ELS SENTIMENTS

Què són en realitat els sentiments? És allò que sentim, tan simple com això. Els sentiments és el que ens diferencia dels animals, malgrat hi ha animals que demostren també sentiments cap els seus congèneres, però hauríem de dir que és una qualitat humana. Quan els homes primitius van començar a demostrar els sentiments entre ells és quan va començar en certa manera la civilització, el fet de pertànyer en un grup i sentir empatia per la gent que el forma.Una primera mostra del sentiment fou enterrar els morts, no deixar-los a la intempèrie, protegir-los encara que ja no hi fossin.

Però per què ens costa tan demostrar els sentiments? Perquè tenim por, en definitiva. Tenim por de ser massa vulnerables, de semblar dèbils... Amagar-los és esperit de supervivència. Si callem allò que sentim ningú ho sabrà i es pensaran que som més forts. No sabran per on atacar-nos, no sabran les nostres febleses...

Hi ha persones que els sentiments ens poden: a vegades per bé i a vegades ens posen en situacions complicades, però ens surten, sinó potser explotaríem... Jo crec que si em callés una cosa molt endintre em faria mal, em posaria malalta, ... crec que fins i tot...moriria. No sé si això és bo o no, tinc els meus dubtes. Però amb els anys m’he adonat que m’haig d’aprendre a acceptar com sóc i jo sóc així... No em puc callar moltes coses i les dic... 

Si deixem de fer o dir per el què poden pensar els demés haurem viscut una vida mancada de sentiments. Nosaltres serem els únics enganyats. Hem de viure tot allò que és important per nosaltres. Tot és pot dir si se sap com fer-ho, però potser que les reaccions dels altres no siguin les esperades... Això és un risc que cal córrer, si no ho fem no ho sabrem mai: Nosaltres no tenim el baròmetre dels sentiments dels altres...

A vegades ens pensem que si expliquem molt bé el que sentim a algú, aquest ens entendrà. No és veritat... Només si l’altre està predisposat a entendre, entendrà... Depèn del seu bon cor, de la seva bona voluntat. Sinó no hi ha entesa possible... Perquè hi ha persones que són incapaces de dialogar, de posar-se en el lloc de l’altre i el fan sentir ridícul... N’hi ha que viuen a la defensiva, tancades dins de la seva bombolla, apartats de la resta, que prefereixen la solitud. Creen un cercle molt gran al seu voltant i no deixen que ningú s’acosti massa i si algú ho fa, encara que sigui amb la millor de les intencions, ho veuen com una agressió. És un sistema d’autodefensa o de supervivència per no patir.

Qui no tem res és perquè no estima res. Si estimem: patim... i hi ha molta gent que no vol patir... Però que és una vida sense estimar, sense sentiments?... Res, una vida desaprofitada, una vida no viscuda...

Tenim una societat molt cruel i despietada i es fa difícil conviure amb tantes desgràcies i injustícies. A mi el dolor dels altres em fa patir molt. Si un dia em tornés immune a tot això seria que m’hauria tornat de pedra... I jo, no vull ser una pedra.