AMOR PROHIBIT

L’Ángela s’ha enamorat i plora. Tothom parla de que l’amor és meravellós, però ella no el pot gaudir, només el pateix. S’ha enamorat d’un amor prohibit, un amor que no tindrà mai, inabastable. Només ho sap ella i ho viu en silenci. Un amor que la commou, que li fa recordar sensacions abans viscudes, emocions desbordants i somnis deliciosos però quan desperta, només són això, somnis.

Mai li podrà dir perquè ell està casat amb la seva millor amiga. Com s’aguanta això?.. Impossible d’arreglar, no té cap solució, ho miris com ho miris. Ella s’estima a la seva amiga i no  seria capaç de prendre-li l’home. No podria pas ser feliç sabent que l’està fent patir. A més,  hi ha fills pel mig...

Tot ha sigut perquè l’han convidat a passar uns dies amb ells aquesta Setmana Santa. L’Ángela  està sola, fa quasi un any que s’ha separat, i durant aquesta estada, s’ha enamorat.

El coneixia d’abans, evidentment, i el trobava interessant però no havien compartit mai tantes hores i moments. I és que ell és un tros d’home, intel·ligent,  amable i atent que té els ulls més bonics que ha vist mai i un somriure encantador. A més de ser un paràs que es desviu per els nens i que no es cansa mai de jugar amb ells. L’ha vist treballar al jardí, cuinar, riure,... L’ha vist, fins i tot, dormir la migdiada en l’ hamaca del jardí i s’ha descobert resseguint-lo amb la mirada de cap a peus, mentre, amagada darrera un llibre, simulava llegir.

Han parlat de llibres, de cinema, de política, de viatges fascinants que ell ha fet i ella mai farà. I és que quan ell li parla, ella se sent feliç; quan la mira, ella tremola; quan se li acosta, ella s’atabala ... I ell què sap, simple mortal, del què passa pel cap d’una dona que se sent sola...

L'Ángela mai ha estat de sort en les parelles que ha triat... En canvi, ells com a parella, fan molta enveja. És dur contemplar com s’estimen i les atencions que es dediquen l’un a l’altre.

Creu que serà millor que no repetir-ho i rebutjarà qualsevol propera invitació. S’apartarà d’ell, perquè pensa que la prova d’amor més gran cap a una altra persona és respectar la seva felicitat,  encara que sigui no estant amb ella.

Se sent dolenta, dolenta per deixar créixer dins d’ella uns sentiments que no tenen cap raó de ser. És una mala persona, no té altre nom.

I demà serà Sant Jordi i ella no tindrà cap rosa. I al carrer es respirarà amor i ella tampoc no en tindrà. Només les ganes... Les ganes de sentir-se estimada, de ser una mica d’algú... I envejarà secretament la seva millor amiga.