BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Gràcies als instituts que han posat al meu llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres. I gràcies a un institut d'Olot que llegeix Cartas de Amor Encadenadas, en castellà!! Em fa molta il·lusió...


Els esdeveniments que trasbalsen el meu país en aquest moment m'ha fet recuperar en Pol, el Cargol. Sé que ell ho viu amb molta intensitat i no ho està passant gaire bé. Una abraçada a tota la gent que, com ell, lliuta pels seus ideals. No defalliu mai!!

dimarts, 3 de setembre de 2013

DONES CASADES I SEXE.

La Mercè dorm submergida en un somni plàcid i tranquil. De sobte quelcom altera la seva pau i d’entrada no és conscient de què passa. Silenciosament i mandrosa protesta: “Tinc soooon...”. Obre lleugerament un ull i s’adona que el seu marit, en Jordi, li està tocant els pits. “Ai, vull dormiiiirr...”pensa per ella. Immediatament torna a caure en aquell estat en què no s’està del tot despert ni del tot adormit i gairebé no nota les mans d’en Jordi. Però  ell insisteix i la Mercè torna a obrir els ulls i interiorment pensa: “Ara noooo... Em faré l’adormida.” De fet, no li costa gaire fer aquest paper perquè realment està més morta que viva.

En Jordi no es desanima i li posa una mà a l’entrecuix. A mica a mica es va fent camí per dins les calcetes i arriba al lloc que desitja. La Mercè no està gaire per la feina i el paper d’adormida l’allarga una estona esperant que en Jordi abandoni. “Un altre cop?... Però si ja ho vam fer ahir... Com és que els homes no en tenen mai prou?... Jo tinc son...”. Però ell sap molt bé que quan li acaricia el clítoris sempre s’acaba desvetllant. La Mercè es desperta a contracor, encara que en aquest moment preferia dormir... és impossible.

En Jordi aprofita que ella ressuscita per anar-se’n d’excursió a les profunditats dels llençols i desapareix per aquells racons que tant li agrada explorar. La Mercè obre els ulls i mira el rellotge: “Les 5,30... Déu meu! Aquest home no dorm mai?...”. Llavors pensa: ”Quin dia som? Ostres! Dilluns!”. Calcula que encara podrà fer un son abans de llevar-se. El cap ja no li para: “Abans d’anar a treballar haig de passar pel banc... I quan deixi els nens a escola entraré al forn a comprar pa que s’ha acabat... Què faré per dinar? Amb les sobres del peix de sopar puc fer arròs  de plat únic i ja està... Auuu!!” Per uns moments s’havia oblidat del pobre Jordi que s’està matant perquè ella arribi a l’èxtasi... 

La Mercè aixeca els llençols i el veu llepant totalment absort a tot. “En què pensen els homes en aquests moments?” Es mira en Jordi...”En res. Segur” pensa ella. Envejosa suposa que ells són capaços de desconnectar de tot i les dones en canvi... “Avui la tarda l’Arnau té dentista i haig de comprar-li unes vambes per dissabte que té partit i les té destroçades...” 

De sobte comença a notar-se que el cap se li’n va. En Jordi li coneix els seus punts febles i li està descoordinant el pensament. Tanca els ulls i una suor li cobreix el cos. Sembla que finalment la conseqüència de les carícies d’ell estan provocant una deixadesa en la ment de la Mercè que fa que els pensament van i vinguin desconnexos. Es retorça i un espasme la fa estremir-se de cap a peus... Es mossega el llavis i finalment agafa el coixí i se’l posa damunt la cara i hi ofega un crit. Una onada la sacseja i la sotragueja i amb els ulls tancats veu uns esquitxos de colors que s’escampen com un cercles dins l’aigua... Respira entretalladament.

Però en Jordi torna a l’atac i la Mercè es deixa anar sense contemplacions i s’escorre tota molla...”Oh, merda! Els llençols...” pensa pocs segons després. “Eren nets d’ahir!...”.

En Jordi surt somrient  de la tenda improvisada i la penetra ràpidament. El coit s’allarga i la Mercè  sent el petit com tus i pateix:”D’un moment a l’altre es despertarà i vindrà... I si ens enganxa?..”. En Jordi arriba a l’orgasme i cau damunt la Mercè.

La Mercè li fa tendrament un petó i li diu: “Saps què? Ara que estic desperta, aprofitaré per planxar”... i s’aixeca decidida. Dos minuts més tard, en Jordi dorm nu i sol sobre el llit...

1 comentari:

  1. tan real com la vida mateixa!!! Vaig a planxar també!!!

    ResponElimina