La Mercè dorm
submergida en un somni plàcid i tranquil. De sobte quelcom altera la seva pau i
d’entrada no és conscient de què passa. Silenciosament i mandrosa protesta:
“Tinc soooon...”. Obre lleugerament un ull i s’adona que el seu marit, en Jordi,
li està tocant els pits. “Ai, vull dormiiiirr...”pensa per ella. Immediatament
torna a caure en aquell estat en què no s’està del tot despert ni del tot
adormit i gairebé no nota les mans d’en Jordi. Però ell insisteix i la Mercè
torna a obrir els ulls i interiorment pensa: “Ara noooo... Em faré l’adormida.”
De fet, no li costa gaire fer aquest paper perquè realment està més morta que
viva.
En Jordi no es
desanima i li posa una mà a l’entrecuix. A mica a mica es va fent camí per dins
les calcetes i arriba al lloc que desitja. La Mercè no està gaire per la feina
i el paper d’adormida l’allarga una estona esperant que en Jordi abandoni. “Un
altre cop?... Però si ja ho vam fer ahir... Com és que els homes no en tenen
mai prou?... Jo tinc son...”. Però ell sap molt bé que quan li acaricia el
clítoris sempre s’acaba desvetllant. La Mercè es desperta a contracor, encara
que en aquest moment preferia dormir... és impossible.
En Jordi aprofita
que ella ressuscita per anar-se’n d’excursió a les profunditats dels llençols i
desapareix per aquells racons que tant li agrada explorar. La Mercè obre els
ulls i mira el rellotge: “Les 5,30... Déu meu! Aquest home no dorm mai?...”.
Llavors pensa: ”Quin dia som? Ostres! Dilluns!”. Calcula que encara podrà fer
un son abans de llevar-se. El cap ja no li para: “Abans d’anar a treballar haig
de passar pel banc... I quan deixi els nens a escola entraré al forn a comprar
pa que s’ha acabat... Què faré per dinar? Amb les sobres del peix de sopar puc
fer arròs de plat únic i ja està...
Auuu!!” Per uns moments s’havia oblidat del pobre Jordi que s’està matant
perquè ella arribi a l’èxtasi...
La Mercè aixeca els
llençols i el veu llepant totalment absort a tot. “En què pensen els homes en
aquests moments?” Es mira en Jordi...”En res. Segur” pensa ella. Envejosa
suposa que ells són capaços de desconnectar de tot i les dones en canvi...
“Avui la tarda l’Arnau té dentista i haig de comprar-li unes vambes per
dissabte que té partit i les té destroçades...”
De sobte comença a
notar-se que el cap se li’n va. En Jordi li coneix els seus punts febles i li
està descoordinant el pensament. Tanca els ulls i una suor li cobreix el cos.
Sembla que finalment la conseqüència de les carícies d’ell estan provocant una
deixadesa en la ment de la Mercè que fa que els pensament van i vinguin desconnexos.
Es retorça i un espasme la fa estremir-se de cap a peus... Es mossega el llavis
i finalment agafa el coixí i se’l posa damunt la cara i hi ofega un crit. Una
onada la sacseja i la sotragueja i amb els ulls tancats veu uns esquitxos de
colors que s’escampen com un cercles dins l’aigua... Respira entretalladament.
Però en Jordi torna
a l’atac i la Mercè es deixa anar sense contemplacions i s’escorre tota
molla...”Oh, merda! Els llençols...” pensa pocs segons després. “Eren nets
d’ahir!...”.
En Jordi surt
somrient de la tenda improvisada i la
penetra ràpidament. El coit s’allarga i la Mercè sent el petit com tus i pateix:”D’un moment a
l’altre es despertarà i vindrà... I si ens enganxa?..”. En Jordi arriba a
l’orgasme i cau damunt la Mercè.
tan real com la vida mateixa!!! Vaig a planxar també!!!
ResponElimina