divendres, 13 de setembre del 2013

UN MAL MATÍ D'ESTIU.

Aquest matí semblava que prometia. Un estiu sense vacances pot arribar a ser mooolt llarg i dóna la sensació que tothom s’ho està passant bé, menys tu. Això és el que es deia mentalment la Laia, quan s’ha llevat.

Ha decidit agafar-se un matí de relax i fer una sèrie d’encàrrecs que li venien de gust. Ha anat amb el cotxe al centre i llavors s’ha adonat que el pàrquing li resultaria massa car i després de mitja hora de donar voltes per carrers cèntrics, ha hagut de deixar-lo a les afores i caminar.

Feia un sol horrorós i quan ha arribat al mercat ja estava exhausta. Només s’ha vist en cor de resseguir un parell de carrers. Tanta gent, la cridòria i la calor l’han fet desistir ràpidament.

Tenia set, hauria d’haver-se portat una ampolleta de casa, però se l’ha descuidat. Pagar més d’un euro per una aigua, li ha semblat excessiu. Aguantarà...

Portava dos parells de sandàlies per reparar i quan ha sent davant el  sabater ha vist que estava tancat per vacances. La setmana del quinze d’agost el país queda aturat del tot...

Ha pensat a anar veure un seu amic que fa temps que no veu i explicar-li un projecte que està engegant que la té motivada. El seu amic estava colgat de feina i escassament li ha dedicat cinc minuts. No era un bon moment...

Havia de comprar un regal. Tres quartes parts de les botigues tancades i la resta no li servien pel regal. Ha pensat amb una planta i la floristeria, també era tancada.

Carai, quin matí més absurdament malgastat...

De tornada al cotxe ha entrat a un forn a comprar al pa i una coneguda li ha fet un paper ben estrany... Hi ha gent que la calor li fa tenir un caràcter bastant desagradable...

Ha arribat a casa, malhumorada, i amb el dinar per plantejar-se encara... Per fer temps per pensar-lo, ha decidit estendre la bugada al sol. Avui ha rentat el vestit groc que va estrenar diumenge i li queda tan bé. Mira, una cosa que li fa il·lusió...

Quan l’ha tibat per penjar-lo, uns shorts blau turquesa s’havien colat al mig de la roba clara i han destenyit durant el rentat . El vestit ha quedat irremediablement desgraciat...

Mira, s’ha posat a plorar... 

I és que hi ha dies que tot surt malament i sembla que tot s’hagi posat d’acord a fer-nos la vida més difícil. Pobre Laia, tampoc demanava tant... 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada