Aquest matí
semblava que prometia. Un estiu sense vacances pot arribar a ser mooolt llarg i
dóna la sensació que tothom s’ho està passant bé, menys tu. Això és el que es
deia mentalment la Laia, quan s’ha llevat.
Ha decidit
agafar-se un matí de relax i fer una sèrie d’encàrrecs que li venien de gust.
Ha anat amb el cotxe al centre i llavors s’ha adonat que el pàrquing li
resultaria massa car i després de mitja hora de donar voltes per carrers
cèntrics, ha hagut de deixar-lo a les afores i caminar.
Feia un sol
horrorós i quan ha arribat al mercat ja estava exhausta. Només s’ha vist en cor
de resseguir un parell de carrers. Tanta gent, la cridòria i la calor l’han fet
desistir ràpidament.
Tenia set, hauria
d’haver-se portat una ampolleta de casa, però se l’ha descuidat. Pagar més d’un
euro per una aigua, li ha semblat excessiu. Aguantarà...
Portava dos parells
de sandàlies per reparar i quan ha sent davant el sabater ha vist que estava tancat per
vacances. La setmana del quinze d’agost el país queda aturat del tot...
Ha pensat a anar
veure un seu amic que fa temps que no veu i explicar-li un projecte que està
engegant que la té motivada. El seu amic estava colgat de feina i escassament
li ha dedicat cinc minuts. No era un bon moment...
Havia de comprar un
regal. Tres quartes parts de les botigues tancades i la resta no li servien pel
regal. Ha pensat amb una planta i la floristeria, també era tancada.
Carai, quin matí
més absurdament malgastat...
De tornada al cotxe
ha entrat a un forn a comprar al pa i una coneguda li ha fet un paper ben
estrany... Hi ha gent que la calor li fa tenir un caràcter bastant
desagradable...
Ha arribat a casa,
malhumorada, i amb el dinar per plantejar-se encara... Per fer temps per
pensar-lo, ha decidit estendre la bugada al sol. Avui ha rentat el vestit groc
que va estrenar diumenge i li queda tan bé. Mira, una cosa que li fa
il·lusió...
Quan l’ha tibat per
penjar-lo, uns shorts blau turquesa s’havien colat al mig de la roba clara i
han destenyit durant el rentat . El vestit ha quedat irremediablement
desgraciat...
Mira, s’ha posat a
plorar...
I és que hi ha dies que tot surt malament i sembla que tot s’hagi
posat d’acord a fer-nos la vida més difícil. Pobre Laia, tampoc demanava
tant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada