DESIG

En Lluís es calça les vambes i surt a córrer. Aquesta és l’excusa però en realitat fa temps que s’agafa estones per està sol i s’escapa de la família. Córrer li permet posar el cos al màxim i deixar la ment en blanc... El dolor que experimentava al principi quan no hi estava habituat era difícil de suportar però amb el temps aquest patiment diari s’ha convertit en plaer i també en una evasió...

Després d’uns quants quilòmetres, para. Es posa les mans sobre els genolls i amb el cor gairebé sortint-li per la boca, intenta recuperar l’alè. Camina a un ritme tranquil i un airet fi li eixuga el suor. El cap se li posa a pensar...

Porta vint anys de parella amb la Magda i hi està bé. Sempre s’han avingut i amb ella ha tingut una vida fàcil. De fet, la Magda és l’única dona amb la que ha estat íntimament. De jovenet havia set bastant tallat i quan li agradava una noia no era capaç de dir-li. Amb ella va ser diferent, va anar tot rodat, va ser gairebé màgic, una mena d’enamorament mutu a primera vista...

Però ara hi ha una altra persona. No creia que això pogués tornar a passar i veu que sí. Amb la Magda a vegades criticaven parelles amigues que s’han separat i no entenien com podien engegar-ho tot a dida per un moment “calent” cap una tercera persona. Ara s’adona de que això pot passar a qualsevol i ja no es veu tan clara la decisió a prendre.

Ell mai de la vida li seria infidel a la Magda, almenys això es pensava fins fa poc. Però en aquest moment està molt confús. De pensament... a vegades... sí .

Des de que coneix aquesta persona se li ha despertat un desig, un desig irrefrenable que li costa molt de retenir. Sovint es descobreix a ell mateix distret i perdut en aquest món imaginari on tot hi té cabuda.

Imagina com seria fer l’amor amb aquesta persona: fondre’s en una abraçada, olorar-la, besar-la... Perdre’s per una geografia totalment ignorada, enfonsar-se en les seus profunditats, beure del seu manà,... Resseguir-li el contorn, llepar-la de cap a peus,.. Tastar un gust diferent, sentir uns gemecs nous,... Seria una gran descoberta... i això se’l menja per dintre: una passió que crema en somort... Corrent al límit es flagel·la es certa manera.

I com l’estimaria a ell? Ho desconeix. Potser li desvetllaria sensacions adormides, posicions impensables, plaers inimaginables... Només pensar en les seves mans sobre la seva pell ja s’excita i reconeix que últimament amb la Magda, a vegades li costa està a l’alçada. Potser és cosa de l’edat però quan està sol no té cap problema per posar-se en situació.

Fins quan li durarà aquest fixació? Fa un any llarg que s’ha anat coent... Mai serà capaç de dir-li res perquè aquesta persona també està ocupada i dubta que senti el mateix que ell. Qualsevol insinuació seria realment molt desencaminada i podria portar conseqüències insospitades. Però últimament hi somia, i els somnis són tan reals i excitants... Es passaria el dia somiant,de fet, es passa el dia fent-ho...

Però el que més el sorprèn és que aquesta persona és un home, igual que ell... I en Lluís mai s’havia fixat en cap home, mai havia tingut tendències homosexuals i ara, de cop i volta, se li desperta aquesta passió i la vida li fa un gir de 180º...