GALETES I TU.

M’agraden les galetes, un menjar ben simple, però què hi farem... m’encanten!. Des de la típica Maria, passant per les galetes daneses, les napolitanes, els pets de monja, els ametllats, els carquinyolis, les que porten xocolata, melmelada o taronja... Hummm! Són totes boníssimes! Amb una condició: que estiguin cruixents, res de galetes estovades...

La meva mare diu que quan estava embarassada de mi tenia molt poca gana i l’única cosa que sempre li venia de gust era un vas de llet amb galetes. Per tant, aquest addicció ja em ve d’abans de néixer. I quan estic malalta, només aconsegueixo fer passar unes galetes acompanyades del seu got de llet calenta. 

I avui he somiat amb galetes... i amb tu.

He somiat que jo arribava i et trobava menjant unes petites ulleres de pasta fullada, ben torradetes i ensucrades. I jo et deia: ”Ei!  Jo també en vull una!...” i tu em miraves somrient i em deies:”És l’última. Si la vols, l’hauràs de venir a buscar...” I et posaves la galeta a la boca desafiant-me, aguantant-la amb les dents per una punta. Sense deixar de mirar-nos, jo m’acostava a tu mentre pensava: “Estem juganers, avui...”. Tu no em treies els ulls de sobre i el teu somriure sorneguer em feia entendrir...  Em posava davant teu i seguint-te el joc posava les dents només en una petita part de la galeta.

Tu,... fent-te l’agosarat,...  avançaves uns centímetres cap al mig de la galeta... Jo imitant-te, també... Els nostres ulls estaven immersos els uns dins dels altres. Jo només veia els teus de color mel, que m’oferien tot un món de dolçor incomparable a la que cap galeta em podia donar...

Un nou pas teu feia més a prop els nostres nassos... El meu següent pas ens posava els teus llavis  a tocar dels meus... Jo, en aquest moment, interiorment, ja estava renunciant a la galeta i el que realment volia era sentir el sucre de la teva boca...  Uns instants eterns, uns moments on només tu i jo érem la continuació d’una galeta... I en el darrer segon, quan esperava un petó apassionat, la teva mirada canviava i amb les dents... trencaves la galeta.

Jo em quedava  parada davant la teva covardia d’acabar malbaratant un joc que tu mateix havies començat i que a mi em seduïa i m’embruixava tant... Em miraves somrient, rosegant la galeta i jo rancuniosa, et maleïa...  per jugar una vegada més al gat i la rata... per prometre’m el que mai em donaràs... per desitjar-te i  acabar, com sempre, afamada de tu...

I tu reies triomfant, tirant el cap enrere, mastegant,...  acabant-te la meitat de la meva galeta,... de la nostra galeta.

Però m’he despertat més contenta que enfadada, perquè en el somni t’he tingut més a prop del que mai et tindré realment. I passant-me la llengua pels llavis he reconegut  el gust a sucre de la galeta compartida...