LA NOIA MÉS GUAPA.

La Sílvia és una noia molt guapa, més que guapa, guapíssima. És una bellesa que no deixa indiferent a ningú, acostumada a que els homes es girin a mirar-la per allà on passa i les dones, mortes d’enveja, també. És alta, prima i amb unes mides espectaculars tretes d’un motlle d’una deessa. Té una llarga i ondulada cabellera pèl-roja, la pell pàl·lida amb petites pigues escampades graciosament en els llocs més escaients del rostre, una cara perfectament simètrica i uns enormes ulls d’un verd maragda que són el seu gran centre d’atenció.

Ella és conscient de la seva bellesa des de tota la vida i sap que moltes vegades això li ha reportat petits privilegis que una noia amb físic més discret no tindria mai. També és cert que és una bona persona i té un cert caire submís que li ha proporcionat la combinació perfecta per convertir-la en el somni de dona ideal que tothom voldria.

De petita, a l’escola els professors la planyien una mica quan els estudis li costaven. Tots els nens se la disputaven i les nenes la volien en el seu grup perquè donava una certa categoria ser amiga seva. Era convidada a totes les festes d’aniversari i, fins i tot, els pares i mares s’esmerçaven a quedar bé amb ella.

A l’ institut era la noia per la qual tots els nois sospiraven, però evidentment només els més descarats eren prou decidits per apropar-se-li. Va tenir tants noviets com va voler...  Algunes noies l’odiaven sense ni tant sols conèixer-la només perquè físicament no tenia rival.  I encara que no ho admetrà mai davant de ningú, algun professor l’havia aprovat amb un 4’5,  només per la seva cara bonica.

Va estudiar idiomes i ara treballa d’hostessa de fires i congressos. Vestida d’uniforme, amb la seva planta i amb un somriure etern al rostre no és difícil de creure que triomfa; tot el dia envoltada d’homes elegantment vestit, nets i ben cuidats, i tenint en compte que la majoria fan de comercials, són també molt educats i afalagadors...

Però la primera vegada que la Sílvia va fer d’hostessa  va quedar sorpresa: després de passar-se tot un dia somrient malgrat tenir els peus destrossats per les sabates i la moqueta,  a mitja tarda se li va acostar un home d’uns quaranta anys que tenia un stand al congrés i de manera molt discreta li va oferir mil euros per una nit... Ella es va quedar pensant i li va demanar mitja hora per rumiar-s’ho. Les companyes, ja més experimentades,  li van picar l’ullet i una d’elles li va dir a cau d’orella:”Aprofita-ho, no siguis tonta...”

L’home va tornar exactament mitja hora més tard i ella va acabar dient que sí. Era un home agradable i no li suposava cap esforç excessiu passar-hi la nit. De fet, la majoria de les seves companyes van marxar aparellades amb altres homes semblants. Ell la va portar a la seva suite,  van sopar i després d’unes copes li va oferir un bany al jacuzzi. La Sílvia es va deixar portar i envoltada de bombolles, ell la va estimar... Al matí va passar pel pis a canviar-se i va guardar els mil euros en una capsa de bombons, sense que això la fes capficar massa.

Després d’aquella inesperada sortida n’hi ha hagut moltes d’altres, no totes tan generoses però amb homes igualment agradables. Pensa que podia haver acabat sortint amb els mateixos homes per iniciativa pròpia sense cobrar.

Fa sis mesos que treballa  i els diners extres que li arriben li permeten portar un nivell de vida impensable en qualsevol altra feina. Ja en té cinc caixes de bombons plenes ... Mai ho ha dit a cap amiga i menys a la seva mare, què pensarien d’ella?... Ni que fos una prostituta... Quin mal hi ha?...  Només és una part més de la feina i serà durant un temps curt de la seva vida, just per aconseguir uns quants diners més i prou. I quan ella vulgui ho aturarà... Segur, no?...