T’acabo de dir que t’estimo i em dius que tu a
mi no. Dóna’m una raó...
Ets la meva llum, el meu
sol... Ets la meva droga diària que em fa tirar endavant. Jo t’ho donaria tot,
absolutament tot... I tu no em vols. Dóna’m una raó.
Que sóc gelós? No és veritat! Només que no m’agrada
que et mirin altres homes, que té de dolent això? Et vull només per mi, que
siguis meva i prou. Jo amb tu ho tinc tot, a tu no et cal res més. Dóna’m una
raó...
Que sóc violent? No és cert! Sóc apassionat, és
culpa teva si m’encenc. Ets la guspira que branda el bosc i quan et tinc a prop
no em ser aturar. Però, que no és amor això?
Deixa’m que et besi... T’agradarà. Estigues
quieta o et faré mal. Només et vull fer un petó i sabràs si m’estimes de debò...
Però que fas? M’estàs esgarrapant... Quieta, t’he dit, només et vull besar.
T’haig de subjectar les mans, per què m’ho
poses tan difícil? Només m’has de provar. Vull que tastis el meu sabor, la meva
llengua dins la teva boca... T’agradarà. Que no vols? Dóna’m una raó...
T’ensumo els cabells i el teu perfum em
confon. Hi enfonso el nas i m’excito. Què té de dolent això? Jo t’estimo. No sé
perquè t’hi oposes tant si jo no et vull cap mal, només vull una oportunitat... Deixa’t
besar...
M’estic cansant de tant forcejar. T’agafaré pel
coll i et besaré. Només serà un moment, uns minuts apassionats... En voldràs
més, t’agradarà...
Ho veus dona, no ha estat pas tan difícil. Com
és que no dius res? Com és que ja no et resisteixes? ... Ah, crec que al final
has sucumbit a la meva passió.
Com és que no em mires? ...Tens la mirada
perduda ,i... els teus ulls entelats ja no guspiregen. El cap no set aguanta i el
teu cos em rellisca... T’abraço fort, però sembles de gelatina... Estàs bé? Què
et passa? ... Ja no protestes ni em rebutges... Com és que els teus cabells han
perdut la teva olor? La teva cara està pàl·lida i el teu alè absent...
T’estiro a terra i poso el cap damunt el teu
pit. El teu cos no respira, el teu cor no batega... Què t’ha passat? ... Va, dóna’m
una raó...
Oh, Déu meu! Què he fet?... De tant que t’estimava
m’he tornat foll!
Crec que ja sé la raó: aquest amor ha estat
una bogeria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada