BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Gràcies als instituts que han posat al meu llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres. I gràcies a un institut d'Olot que llegeix Cartas de Amor Encadenadas, en castellà!! Em fa molta il·lusió...


Els esdeveniments que trasbalsen el meu país en aquest moment m'ha fet recuperar en Pol, el Cargol. Sé que ell ho viu amb molta intensitat i no ho està passant gaire bé. Una abraçada a tota la gent que, com ell, lliuta pels seus ideals. No defalliu mai!!

dijous, 9 de maig de 2013

CARTES D'AMOR ENCADENADES: nº 1


EN DAVID I LA CARTA D'AMOR NÚMERO 1

En David s’ha passat tot l’estiu treballant al xiringuito de la platja de la Boadella. Està tip de sol i noies en bikini. Mai hauria cregut que diria això: quin noi de 22 anys pot estar cansat d’una cosa semblant?.... Doncs, mira en David se li ha fet llarg l’estiu, fins ara. Als vespres toca el saxo en club nocturn de Platja d’Aro i entre tot fa uns calerons per pagar-se la carrera que està estudiant.

Ja tenia ganes de que s’acabés l’estiu, fins que fa uns dies va veure arribar al capvespre una noia amb un vestit de flors. Cada dia, a la mateixa hora i amb el mateix vestit repeteix el que sembla una cerimònia que el deixa fascinat. Té un aura de misteri... Espera amb impaciència que sigui l’hora de plegar perquè arribi ella. Se la mira, primer per la cua de l’ull però després ja de manera descarada. De fet, ella ni s’hi fixa, ni tan sols se’l mira...

Aquesta noia el té ben seduït. És bonica i té una cabellera arrissada del mateix color del sol quan es pon. El seu cos és ferm i perfecte tot ell de dalt a baix, però el que més el trasbalsa és la delicadesa dels seus moviments, la gràcia que té entrant a l’aigua i l’elegància com neda. Sempre ve sola i s’hi està poca estona. En David no és vergonyós però aquesta noia l’intimida i no s’atreveix a acostar-s’hi, només l’observa.

Però avui s’ha decidit perquè demà ja plega i li ha fet una carta... D’amor? No n’està segur... Però li deixarà damunt les pedres on sempre deixa la bossa, moments abans que arribi... I esperarà la seva reacció:



"Platja de la Boadella, 30 d’agost de 2012.

Per la noia del vestit de flors,
                                                   Sóc el noi del xiringuito de la platja on cada capvespre véns a banyar-te. Després d’un estiu envoltat de noies al sol només una m’ha enlluernat...tu.

                                                   T’he descobert fa dues setmanes. Et veig arribar cap al tard, poc abans de plegar. Observo el balanceig dels teus malucs mentre camines. T’atures mandrosa i deixes la teva bossa damunt de les mateixes pedres. Amb un petit gest et descalces i camines per la sorra. T ’acostes a l’aigua, hi poses un peu i després l’altre. De lluny puc percebre com t’estremeixes de fred i m’imagino com els teus pits s’endureixen. A poc a poc et descordes el primer botó, el segon i després el tercer...Jo aguanto la respiració i el moment se’m fa etern fins que et despulles i llences el vestit a la sorra. Aixeques els braços enlaire i em quedo pres del el teu clatell. Un bes t’hi tatuaria amb els meus llavis ardents... Amb un moviment suau , bellugues el cap i et desfàs els cabells. Al vent s’esvaloten i es tornen rojos amb el sol del capvespre. Tot és foc i jo em cremo...

                                                    Sense pressa entres a l’aigua, tan lentament, gairebé com si ho fessis a posta perquè jo pugui contemplar el teu cos exuberant. L’aigua et cobreix primer els turmells, després les cames, les cuixes dures i esveltes fins arribar al bikini. És tan petit que tapa just el poc que em queda per descobrir i alhora tan captivador. Un món mel·liflu de plaer... Continues entrant a l’aigua i quan t’arriba a la panxa t’arronses i rius tota sola. Però no t’atures i quan el mar et frega el pit, t’hi llences de cap... Tardes una estona a sortir i jo ja estic patint desitjós per haver-te de venir a socórrer. Uns moments sota l’aigua i surts satisfeta, surant per damunt les ones. Nedes amb elegància fins a la boia i no cal ser un gran entès per adonar-se que ets una excel·lent nedadora. Segur que un cos tan bonic només el pot haver modelat l’aigua...

                                                    Després dels teus deu minuts de natació tornes graciosament cap a la platja. Surts talment com una deessa de l’Olimp  i el sol et cobreix d’or... Reculls el teu vestit i t’acostes a la bossa tota tu regalimant aigua. En treus una tovallola blava i t’eixugues la cara. Qui pogués ser gota per recórrer el contorn del teu coll, baixar pels teus pits i perdre’s en el teu melic... T’emboliques amb la tovallola i tremoles de fred. A mi me’n sobra d’escalfor i no es deu al sol que porto acumulat de dos mesos de platja... Voldria venir i abraçar-te per la cintura i llepar-te la sal del teu coll . T’asseus i et reculls les cames entre els braços. És en aquest moment quan cada dia busco el coratge per acostar-me a tu i dir-te com de captivat em tens. Però mai ho aconsegueixo. Rendit miro com t’aixeques i et vesteixes, agafes la bossa i marxes... I envejo la platja perquè ella t’ha pogut acariciar i jo no.

                                                     Avui és el meu últim dia i no puc anar-me’n sense dir-te el què em fas sentir. Per això et deixo aquesta carta damunt les pedres on sempre deixes la bossa i quan l’hagis llegida, si sóc mereixedor de la teva companyia, t’estaré esperant al costat del xiringuito.

                                                      El teu apassionat admirador.."


3 comentaris:

  1. Aquesta és la primera d'un seguit de Cartes que aniran venint. Si voleu com reacciona el receptor davant el contingut de la carta, haureu d'esperar a la pròxima remesa...

    ResponElimina
  2. Tinc ganes de veure com segueix aquesta cadena!! Esperarem a la pròxima remesa! :)

    ResponElimina
  3. El llibre em va permetre escriure una carta d'amor que feia temps que tenia pendent...tens raó, hi ha coses que només es poden transmetre d'aquesta manera. Gràcies a la bona companyia que em va tocar en aquesta fira de Nadal...

    ResponElimina