diumenge, 19 de maig del 2013

PESSICS D'AMOR.

L’Ariadna té dotze anys i està en aquella edat tonta en que hi ha moments que és una nena i d’altres és quasi una dona. No té massa clar quan toca ser una cosa i quan l’altra. Encara no fa mig any jugava a nines, es podia passar hores i hores parlant amb elles i imaginant un món irreal que només era seu. Ara les observa, allà arraconades, escabellades, abandonades... A vegades se sent culpable d’haver-les oblidat,... les seves millors amigues.

Però és que des de fa poc el seu cos no deixa de sorprendre-la i això la desconcerta. No sap què passa. Com és que sense el seu permís, des fa un any, ha començat  a experimentar una sèrie de canvis que no li agraden. Els pits li estan creixent i li molesten quan s’estira de panxa a terra. Li fan nosa i de perfil li fan fer una silueta que no identifica com a seva i es posa geperuda per no ensenyar-los. No s’hi acaba d’adaptar. Per què tot això? Cal ?... A ella ja li estava bé amb el seu cos de nena, tan pràctic, tan net, tan fàcil de controlar.

A més, des de fa uns mesos que ja té la... bé allò tan fastigós i brut que et converteix en una dona d’un dia a l’altra. Vaja merda!...I llavors hi ha de sumar els rotllos que li fa la mare que encara l’incomoden més...

Oh, tan feliç que era sent una nena. Per què s’ha de passar per tot això, si ella no està preparada i tampoc ho vol?. Ella no tenia cap pressa en créixer... No podia haver-se quedat més temps en aquella edat andrògena on no sabia si era un nen o una nena i podia enfilar-se als arbres i jugar a nines, xutar una pilota i fer cuinats? ... No s’havia de definir en cap sentit i ho podia fer tot. Era natural, ... una persona i res més.

Ara aquest món de dona que li ve a sobre li fa por. No ho coneix. No sap si sabrà comportar-se com a tal. Ella odia aquelles nenes tan exageradament femenines... No vol ser una d’elles. Però un munt de sentiments es comencen a despertar i no té massa idea de com pair-los...


Fa dues setmanes, un matí que la mare anava tard, li va fer anar comprar al Forn de pa de dos carrers més enllà. L’Ariadna hi havia anat molt de petita, però ara ja fa temps que no acompanya a la mare a tot arreu, i portava temps que no hi entrava.

Quan va empènyer la porta  va sentir l’olor de pa acabat de fer. Hummm... Li encanta...  Va tancar un moment els ulls i va aspirar. I quan els va obrir, l’amo, en Llorenç se l’estava mirant amb el front arrugat des de darrera el taulell. “Ariadna?... Ets tu? “ li va preguntar. “Carai quina sorpresa més agradable... Que gran i guapa t’has fet! Estàs preciosa!” li va dir molt somrient.

Ella es va posar vermella com un pebrot. En Llorenç sempre havia estat molt simpàtic amb ella. Quan era petita li donava palets de pa amb pipes que li agraden tant... Per primera vegada se’l va mirar amb uns altres ulls: el va veure tan guapo i atractiu, amb les mànigues arromangades, aquell somriure seductor i uns ulls negres com el carbó. Per primera vegada es va sentir dona... Va descobrir el plaer de sentir-se bonica als ulls d’un home...  I encara que estigui casat i tingui trenta anys, no li va semblar vell, sinó l’ home més interessant del planeta... Ell li va donar conversa i li va demanar que el vingui a veure més sovint i que no esperi tant a tornar.

I ara s’ha ofert voluntària per anar a comprar el pa cada dia. No es pot treure en Llorenç del cap i somia amb ell, abraçada al coixí. Sent una munió de papallones a l’estomac quan camina cap el Forn i un moment abans d’entrar es miralla a l’aparador: es posa bé els cabells darrera les orelles i adreça l’esquena. I empeny la porta amb el millor dels seus somriures que porta assajat de casa. En Llorenç sempre la correspon amb un tracte que ella considera especial...

Un dia l’Ariadna li demana absurdament: “El fas tu, el pa?” i ell li contesta encisador:”Jo, mateix... Amb aquestes mans i amb tot el meu amor” ....Uff!!

Des d’aquell dia, l’Ariadna quan arriba a casa fa un ritual: treu una llesca de pa i se la menja molt a poc a poc, a pessics... Pessics d’amor d’en Llorenç li omplen la boca, ella els mastega amb molta cura i se’ls empassa convençuda que el seu amor cada dia és més gran perquè ... d’ell s’alimenta.

I a la nit somia que ella es converteix en farina i les mans d’en Llorenç l’amassen, la pasten i li donen forma. Ell la fa i desfà al seu gust, una vegada i una altra fins que li dóna la forma que ell desitja, i la cou... Després, en Llorenç amorosament, a pessics se la menja...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada