Però és que des de fa poc el seu cos no deixa
de sorprendre-la i això la desconcerta. No sap què passa. Com és que sense el
seu permís, des fa un any, ha començat a
experimentar una sèrie de canvis que no li agraden. Els pits li estan creixent
i li molesten quan s’estira de panxa a terra. Li fan nosa i de perfil li fan
fer una silueta que no identifica com a seva i es posa geperuda per no
ensenyar-los. No s’hi acaba d’adaptar. Per què tot això? Cal ?... A ella ja li estava
bé amb el seu cos de nena, tan pràctic, tan net, tan fàcil de controlar.
A més, des de fa uns mesos que ja té la... bé
allò tan fastigós i brut que et converteix en una dona d’un dia a l’altra. Vaja
merda!...I llavors hi ha de sumar els rotllos que li fa la mare que encara
l’incomoden més...
Oh, tan feliç que era sent una nena. Per què
s’ha de passar per tot això, si ella no està preparada i tampoc ho vol?. Ella
no tenia cap pressa en créixer... No podia haver-se quedat més temps en aquella
edat andrògena on no sabia si era un nen o una nena i podia enfilar-se als
arbres i jugar a nines, xutar una pilota i fer cuinats? ... No s’havia de
definir en cap sentit i ho podia fer tot. Era natural, ... una persona i res
més.
Ara aquest món de dona que li ve a sobre li fa
por. No ho coneix. No sap si sabrà comportar-se com a tal. Ella odia aquelles
nenes tan exageradament femenines... No vol ser una d’elles. Però un munt de
sentiments es comencen a despertar i no té massa idea de com pair-los...
Fa dues setmanes, un matí que la mare anava
tard, li va fer anar comprar al Forn de pa de dos carrers més enllà.
L’Ariadna hi havia anat molt de petita, però ara ja fa temps que no acompanya a
la mare a tot arreu, i portava temps que no hi entrava.
Quan va empènyer la porta va sentir l’olor de pa acabat de fer.
Hummm... Li encanta... Va tancar un
moment els ulls i va aspirar. I quan els va obrir, l’amo, en Llorenç se l’estava
mirant amb el front arrugat des de darrera el taulell. “Ariadna?... Ets tu? “
li va preguntar. “Carai quina sorpresa més agradable... Que gran i guapa t’has
fet! Estàs preciosa!” li va dir molt somrient.
Ella es va posar vermella com un pebrot. En
Llorenç sempre havia estat molt simpàtic amb ella. Quan era petita li donava
palets de pa amb pipes que li agraden tant... Per primera vegada se’l va mirar
amb uns altres ulls: el va veure tan guapo i atractiu, amb les mànigues
arromangades, aquell somriure seductor i uns ulls negres com el carbó. Per
primera vegada es va sentir dona... Va descobrir el plaer de sentir-se bonica
als ulls d’un home... I encara que
estigui casat i tingui trenta anys, no li va semblar vell, sinó l’ home més
interessant del planeta... Ell li va donar conversa i li va demanar que el
vingui a veure més sovint i que no esperi tant a tornar.
I ara s’ha ofert voluntària per anar a comprar
el pa cada dia. No es pot treure en Llorenç del cap i somia amb ell, abraçada al
coixí. Sent una munió de papallones a l’estomac quan camina cap el Forn i un
moment abans d’entrar es miralla a l’aparador: es posa bé els cabells darrera
les orelles i adreça l’esquena. I empeny la porta amb el millor dels seus
somriures que porta assajat de casa. En Llorenç sempre la correspon amb un
tracte que ella considera especial...
Un dia l’Ariadna li demana absurdament: “El
fas tu, el pa?” i ell li contesta encisador:”Jo, mateix... Amb aquestes mans i
amb tot el meu amor” ....Uff!!
Des d’aquell dia, l’Ariadna quan arriba a casa
fa un ritual: treu una llesca de pa i se la menja molt a poc a poc, a
pessics... Pessics d’amor d’en Llorenç li omplen la boca, ella els mastega amb
molta cura i se’ls empassa convençuda que el seu amor cada dia és més gran
perquè ... d’ell s’alimenta.
I a la nit somia que ella es converteix en farina i
les mans d’en Llorenç l’amassen, la pasten i li donen forma. Ell la fa i
desfà al seu gust, una vegada i una altra fins que li dóna la forma que ell
desitja, i la cou... Després, en Llorenç amorosament, a pessics se la menja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada