BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Tercera edició de Cartes d'Amor Encadenades!!! Gràcies als instituts que han posat al meu llibre com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres.

dijous, 23 de maig de 2013

DÓNA'M UNA RAÓ.

T’acabo de dir que t’estimo i em dius que tu a mi no. Dóna’m una raó...

Ets la meva llum, el meu sol... Ets la meva droga diària que em fa tirar endavant. Jo t’ho donaria tot, absolutament tot... I tu no em vols. Dóna’m una raó.

Que sóc gelós? No és veritat! Només que no m’agrada que et mirin altres homes, que té de dolent això? Et vull només per mi, que siguis meva i prou. Jo amb tu ho tinc tot, a tu no et cal res més. Dóna’m una raó...

Que sóc violent? No és cert! Sóc apassionat, és culpa teva si m’encenc. Ets la guspira que branda el bosc i quan et tinc a prop no em ser aturar. Però, que no és amor això?

Deixa’m que et besi... T’agradarà. Estigues quieta o et faré mal. Només et vull fer un petó i sabràs si m’estimes de debò... Però que fas? M’estàs esgarrapant... Quieta, t’he dit, només et vull besar.

T’haig de subjectar les mans, per què m’ho poses tan difícil? Només m’has de provar. Vull que tastis el meu sabor, la meva llengua dins la teva boca... T’agradarà. Que no vols? Dóna’m una raó...

T’ensumo els cabells i el teu perfum em confon. Hi enfonso el nas i m’excito. Què té de dolent això? Jo t’estimo. No sé perquè t’hi oposes tant si jo no et vull cap mal, només vull una oportunitat... Deixa’t besar...

M’estic cansant de tant forcejar. T’agafaré pel coll i et besaré. Només serà un moment, uns minuts apassionats... En voldràs més, t’agradarà...

Ho veus dona, no ha estat pas tan difícil. Com és que no dius res? Com és que ja no et resisteixes? ... Ah, crec que al final has sucumbit a la meva passió.

Com és que no em mires? ...Tens la mirada perduda ,i... els teus ulls entelats ja no guspiregen. El cap no set aguanta i el teu cos em rellisca... T’abraço fort, però sembles de gelatina... Estàs bé? Què et passa? ... Ja no protestes ni em rebutges... Com és que els teus cabells han perdut la teva olor? La teva cara està pàl·lida i el teu alè absent...

T’estiro a terra i poso el cap damunt el teu pit. El teu cos no respira, el teu cor no batega... Què t’ha passat? ... Va, dóna’m una raó...

Oh, Déu meu! Què he fet?... De tant que t’estimava m’he tornat foll!

Crec que ja sé la raó: aquest amor ha estat una bogeria...