divendres, 19 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: BARCELONA.

BARCELONA. - febrer 2013.

En Pol, el Cargol, està tan engrescat en la Independència que no entén perquè ha de costar tant.

Decideix anar a veure un seu company, l’Oriol, que sempre ha set molt de la ceba. De fet, l’Oriol és d’esquerres des de que va néixer: el cargol de la closca el té al costat esquerre en comptes del dret com la majoria.

L’Oriol en sap un munt de història del nostre país i es passa el dia recordant el 1714. Ha viatjat molt i té molt clar que no tothom veu i viu el país de la mateixa manera. Per demostrar-ho, convida a en Pol a anar a Barcelona.

L’endemà agafen el tren pels pèls, sort que anava en retard... Baixen a Plaça Catalunya. En Pol s’esvera quan veu tanta gent que va amb tantes presses.
- “Per què corren?” demana a l’Oriol.
-“És un vici que tenen” li contesta l’Oriol. “Els que venim de comarques no ho entenem això.”

Es queden on no puguin prendre mal i escolten:
- “No els entenc. Que no parlen català?” demana en Pol estranyat.
- “El saben però no l’utilitzen.” Li diu l’Oriol.
- “Per què?” insisteix en Pol.
- “N’hi ha que han vingut de fora” li diu l’Oriol.
- “I què?... A comarca els de fora parlen català al cap de quatre dies” puntualitza en Pol.
- “Barcelona és un altre món...” afegeix l’Oriol tristament.

En Pol està decebut i ara s’adona de l’altra Catalunya existent que desconeixia.

El seu company aprofita per ensenyar-li el mar i animar-lo una mica. Això sí que l’emociona...


De camí de tornada tenen temps d’arreglar el País tot parlant ja que el tren queda aturat poc abans d’arribar a casa.  Acaben arribant a peu. Es veu que passa sovint això amb el tren de rodalies... 

                                             (c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina