BENVINGUTS AL FORN DE LA DOLORS! ...

Ei, passeu, passeu... Us volia dir que ara el meu forn de contes va lligat a la meva botiga ÀNIMA. Una botiga on hi trobareu bocins de l'ànima de Vic que us podeu emportar a casa i també regals originals per sorprendre a les persones que són importants per vosaltres.

Mentre treballo a la botiga, tinc el forn encès i sempre hi ha noves històries que s'estan coent. La inspiració mai s'acaba...

Escriure em permet viure moltes vides, posar-me dins d'altres cossos i sentir coses que dins la meva vida rutinària no serien massa ben vistes. Escriure m'obre les portes per sortir de casa i ser algú més; puc fugir, volar i tornar sense haver faltat a cap compromís. Escriure em deixa somiar amb els ulls oberts. Sí, escriure és això per mi...

Gràcies als instituts que han posat al meu llibre de Cartes d'Amor Encadenades com a lectura als seus alumnes. Un plaer compartir aquestes estones amb vosaltres. I gràcies a un institut d'Olot que llegeix Cartas de Amor Encadenadas, en castellà!! Em fa molta il·lusió...


Els esdeveniments que trasbalsen el meu país en aquest moment m'ha fet recuperar en Pol, el Cargol. Sé que ell ho viu amb molta intensitat i no ho està passant gaire bé. Una abraçada a tota la gent que, com ell, lliuta pels seus ideals. No defalliu mai!!

divendres, 19 de juliol de 2013

EN POL, EL CARGOL: BARCELONA.

BARCELONA. - febrer 2013.

En Pol, el Cargol, està tan engrescat en la Independència que no entén perquè ha de costar tant.

Decideix anar a veure un seu company, l’Oriol, que sempre ha set molt de la ceba. De fet, l’Oriol és d’esquerres des de que va néixer: el cargol de la closca el té al costat esquerre en comptes del dret com la majoria.

L’Oriol en sap un munt de història del nostre país i es passa el dia recordant el 1714. Ha viatjat molt i té molt clar que no tothom veu i viu el país de la mateixa manera. Per demostrar-ho, convida a en Pol a anar a Barcelona.

L’endemà agafen el tren pels pèls, sort que anava en retard... Baixen a Plaça Catalunya. En Pol s’esvera quan veu tanta gent que va amb tantes presses.
- “Per què corren?” demana a l’Oriol.
-“És un vici que tenen” li contesta l’Oriol. “Els que venim de comarques no ho entenem això.”

Es queden on no puguin prendre mal i escolten:
- “No els entenc. Que no parlen català?” demana en Pol estranyat.
- “El saben però no l’utilitzen.” Li diu l’Oriol.
- “Per què?” insisteix en Pol.
- “N’hi ha que han vingut de fora” li diu l’Oriol.
- “I què?... A comarca els de fora parlen català al cap de quatre dies” puntualitza en Pol.
- “Barcelona és un altre món...” afegeix l’Oriol tristament.

En Pol està decebut i ara s’adona de l’altra Catalunya existent que desconeixia.

El seu company aprofita per ensenyar-li el mar i animar-lo una mica. Això sí que l’emociona...


De camí de tornada tenen temps d’arreglar el País tot parlant ja que el tren queda aturat poc abans d’arribar a casa.  Acaben arribant a peu. Es veu que passa sovint això amb el tren de rodalies... 

                                             (c) 2013 Barcelona Dolors Puig-Alsina